No tenen programa, no tenen propostes, només l’atac fàcil als altres
(sempre independentistes, esquerra, lluitadors socials, etc). Així de buit de
contingut és el PP, els Ciudadanos o
Vox, tres cares de la mateixa moneda.
La setmana passada va visitar Barcelona, sense l’interès de ningú, un tal
José Maria Aznar, molt “popular” a Espanya i persona que mou molts fils de la
dreta espanyola (potser gairebé tots els fils). Va intervenir la seva
“protegida”, una tal Cayetana Alvarez de Toledo que es va fer la víctima “d’ un
atac a la UAB”, qualificant de “pijos” els estudiants que paguen unes
matrícules altíssimes, mentre ella (que sí que és “pija”) es fa la víctima. És
la seva tàctica, no saben fer res més, és el nacionalisme espanyol i colonialista de sempre.
Però el mestre (Aznar) ho fa més bé que els deixebles, i torna a la
manipulació fàcil: diu com sempre que els independentistes som “colpistes,
sectaris, malversadors, xenòfobs, supremacistes, i que empenyem la violència de
carrer”. Ell ho diu tot de “carrerilla”
com diuen ells, perquè són paraules buides que les diuen sense cap argument.
Si llegissin algun llibre, que no fa cap mal, els aznaristes s’adonarien
que la seva Espanya té un veritable rècord de cops d’ estat. Només per recordar
els més recents: cop d’ estat del General Pavia (1874), Primo de Rivera (1923),
intent de Sanjurjo i cop d’estat de Franco (1936) i cop d’estat sibil·lí de
Tejero (1981) . Tot això amanit amb dictadures militars clarament anticatalanes
com les del mateix Primo de Rivera (1923), Berenguer (1930) o Franco (1939).
Tots aquests cops d’estat, alguns amb les dictadures conseqüents, estaven
orquestrats pels monàrquics i per les monarquies del moment, però al segle XX
també amb la col·laboració del feixisme espanyol que dominava totalment el
partit Falange Española i la cúpula militar. Tot això que sap tothom, ara ho
giren a l’ inrevés i resulta que som els independentistes catalans els que hem fet
cops d’ estat (i no n´hem fet cap). Un cop d´estat es fa per a fer caure un
govern amb utilització de la força, tothom sap que els independentistes
catalans no tenim cap intenció de fer caure cap govern espanyol ni d’ utilitzar
la força, només volem exercir el nostre dret a decidir el nostre futur, sense
un estat colonialista.
No cal dir que no som malversadors. Com ho podríem ser amb una economia i
finances totalment intervingudes per Madrid?
Tampoc cal dir que no som xenòfobs, ni sectaris, ni supremacistes.
Aquest darrer adjectiu és molt surrealista que l’apliqui als catalans, ja que
s’aplicava als blancs dels territoris racistes (dominadors) contra els negres
(dominats) i ho exercien amb força. En l’ Espanya actual està molt clar qui és
el dominador, qui és el dominat i qui té el monopoli de la força (fins i tot
ells es vanten d’ això). Mentida i manipulació sempre.
La història no els interessa perquè els és desfavorable, per això la
manipulen. No en tenien prou en dir mentides cada dia que ara es posen amb
Estat Català. Ataquen a “los camisas verdes de Estat Català” per feixistes i
curiosament diuen que les portaven d’ aquest color per no confondre´s amb les
camises negres de Mussolini. En què quedem, es volien semblar a Mussolini o es
volien diferenciar? Com que no ho saben, la diuen més grossa i diuen que els
escamots d’ Estat Català van inventar el feixisme a Catalunya. El feixisme
estava inventat a Itàlia als anys 30 i va arribar ràpidament a Espanya de la mà
dels molts “assessors” italians que ajudaven els partits espanyols tals com la
Falange o els monàrquics. Més tard van passar a ajudar a tot el bloc franquista
(la CEDA, els falangistes, els requetès, els monàrquics, etc) no només ideològicament, sinó també amb
material bèl·lic i finalment bombardejant directament pobles i ciutats i va
morir molta població civil. Gran part d’ aquests bombardejos d’avions feixistes
italians sobre població civil es van fer sobre pobles i ciutats de Catalunya i
País Valencià.
Parlen del 1934, i menteixen una altra vegada que des de Catalunya es volia
fer “un cop d´estat”, realment només va ser una resposta contra l’aliança
CEDA-Partit Radical de Lerroux (aquell partit que deia que era d`esquerres,
però sempre pactava amb les dretes espanyoles), més o menys com fa avui
Ciudadanos.
No, el que va passar als anys 30, no va ser culpa de Catalunya, sinó de la
intransigència dels sectors que sempre havien governat i continuen governant
Espanya (monàrquics, feixistes i dretes, amb l’ ajut de les altes capes
militars i d’ algun partit que es diu d’ esquerres i fa el contrari), que tenien
por de perdre el monopoli polític i econòmic. I el feixisme no va començar a
Catalunya, el feixisme eren ells.
Per dissimular, ataquen Dencàs (Conseller de Governació el 1934) i Miquel
Badia (Secretari d’ Ordre Públic) i manipulen quan diuen que Dencàs va mantenir
contactes amb diplomàtics feixistes italians. Fa riure que continuin dient
això, quan tots sabem que el feixisme italià sempre va ajudar els feixistes
espanyols, i ara també.
Mireu qui ajuda, fins i tot ara, a les dretes més reaccionàries a Espanya i
a l’ultradreta: el feixisme francès o l’italià. I cap d’ ells ha tingut mai
cap simpatia per cap partit català. Quan es diuen mentides, el recorregut és
curt, no hi ha arguments per aguantar-ho.
Fa pocs dies l’ historiador, economista i diplomàtic Angel Viñas presentava
i explicava en el seu darrer llibre l’ estratègia dels conspiradors monàrquics
espanyols en connivència amb la Itàlia
feixista, per tal d’ enderrocar la República i establir un règim similar al de
Mussolini a Espanya. Conspiracions i contactes que van fer aquests dos sectors
ja des del 14 d’ abril del 1931. Ni Dencàs, ni els escamots d’ Estat Català van
participar mai en cap contacte. Però és molt fàcil mentir a Espanya.
Tot anava bé per al pacte feixista- monàrquic entre espanyols i italians fins que va morir
el general Sanjurjo, tampoc es va poder fer càrrec del projecte Calvo Sotelo,
així que se’n va fer càrrec de rebot el general Franco, que va trair els
monàrquics, quan aquests ja s’ havien assegurat el suport de la Itàlia feixista, fins i tot amb avions que van
bombardejar pobles i ciutats catalanes.
Per acabar el discurs, Aznar i els seus van explicar que “això és l’
Espanya democràtica” i és tan “democràtica” que ho han de dir cada dia 50
vegades perquè ningú s’ ho creu.
Afegien que “Espanya construyó una història ejemplar de convivència”. Que els preguntin als musulmans i jueus de la península la convivència que els
aportava Espanya, als asteques de Mèxic, als inques del Perú, de l’ Equador o
de Bolivia, que els ho preguntin als flamencs com va anar la convivència
espanyola, o als cubans i filipins del segle XIX...
I finalment van dir que “se empezó a
construir en la época de la Transición...”
D’aquesta etapa farcida d’enganys i manipulació que ells en diuen “Transición”
millor no parlar-ne, perquè hauríem de parlar de la llei de punt i final
encoberta, de la monarquia posada amb calçador amb el suport d’ un partit que es deia d’ esquerra, d’ una
constitució amanida pels militars, etc. etc.
En resum, mentides, manipulació de la història i utilització de partits
dignes com Estat Català per guanyar vots espanyols atacant Catalunya. Mentint i
parlant de feixisme, quan ells són els partits hereus de la Falange i de la
CEDA dels anys 30.
Estat Català 18 d'abril de 2019