dimecres, 15 de maig de 2019

Resultat frec a frec entre independentistes i unionistes a les eleccions de la Nova Caledònia



Les eleccions autonòmiques de la Nova Caledònia han donat els resultats més ajustats de la història. Seguint la tendència del referèndum del 2018, l'independentisme guanya terreny. Els resultats finals, dels 54 escons del Congrés de la Nova Caledònia que estaven en disputa, són que les forces independentistes treuen 26 escons (un escó més que en les eleccions del 2014) i les forces unionistes en treuen 25 (4 escons menys que en el 2014).

Apareix una nova força política, l'Eveil Océanien, amb 3 escons i presència només a la Província del Sud de la Nova Caledònia. Representa el vots de la comunitat de Walis i Futura, comunitat amb forta presència a Nouméa, la capital del Sud i la seva àrea metropolitana. Es defineix com a força política que defensa els interessos de la comunitat de Walis i Futura a la Nova Caledònia, una comunitat que històricament ha sigut propera a la dreta unionista. Faltarà veure quin serà el posicionament d'aquesta nova força política, que a la campanya electoral defensava els interessos de les comunitats minoritàries i l'entesa inter-ètnica.
El vot independentista es manté a la Província de Nord i també a les Illes, on el vot unionista recula. A la Província del Sud, amb la capital Nouméa i la seva àrea metropolitana, on hi ha una massa molt important de població majoritàriament caldoche (d'origen europeu i pro-unionista) o les darreres generacions d'immigrants, el vot unionista es manté.

Aquestes eleccions s'han celebrat en l'espai entre el referèndum d'independència del 2018 i el proper del 2020. De fet, eren unes eleccions esperades per l'unionisme francès per poder treure un gran resultat. Amb més de dos terços del Congrés de la Nova Caledònia, l'unionisme podria demanar una revisió dels Acords de Nouméa i de Matignon, per tal d'impedir els propers referèndums d'independència de l'any 2020 i, en cas de no guanyar el Sí a la independència, de l'any 2022. És evident que els resultats no han sigut favorables a l'unionisme.
L'índex de participació d'aquestes eleccions és la més baixa de totes les eleccions autonòmiques a la Nova Caledònia. Un terç de la població no ha anat a votar, especialment del camp independentista. En aquestes eleccions han votat al voltant del 60% i en el referèndum d'independència del novembre del 2018, un 80,63%. L'estratègia de la dreta unionista consistent en plantejar aquestes eleccions com un nou referèndum no ha funcionat. De fet, la dreta unionista està més dividida que mai. Hi ha hagut un traspàs de vots molt important dels moderats anti-independentistes, la Caledonie Ensamble, a la coalició de dreta anti-independentista, l'Avenir en Confiance, més contrària i bel·ligerant al referèndum d'independència.

Tot fa pensar que la població de la Nova Caledònia té més a la vista el proper referèndum d'independència del 2020 que aquestes eleccions autonòmiques i que l'independentisme, vistos els resultats, es manté en plena forma política i electoral per entomar amb força el referèndum d'independència de l'any que ve.

Jordi Miró. President d'Estat Català i membre del Grup de Suport Internacional a la Independència kanaky
Publicat a Racó Català


Victòria de l’independentisme a la Cambra de Comerç de Barcelona

Estat Català celebrem la victòria rotunda de la llista independentista Eines de País a la que vam donar suport , on ha aconsegueix 31 cadires de les 40 que s'elegien per sufragi dels empresaris.

Tots amb el President @QuimTorraiPla #NoSurrender #republicacatalana #Independencia

Estat Català donem ple suport al President Quim Torra per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat i  per defensar la llibertat d'expressió, fins a les últimes conseqüències!

dilluns, 6 de maig de 2019

Cambres: Eines de país

Cambres: Eines de país



Aquests dies hi ha les eleccions a les Cambres de Comerç, estructura que representa la majoria d'autònoms i empresaris de Catalunya. Uns 680.000 autònoms i empreses podran exercir el seu vot per renovar els plenaris de les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, un procés que permetrà escollir els presidents d'aquestes entitats, que són un autèntic lobby empresarial. Cal recordar que no hi ha hagut eleccions a les Cambres de Comerç a Catalunya des del 2010.
El procés d'aquestes eleccions ha estat marcat per la polèmica sobre el vot electrònic, un sistema pel qual ha optat la Generalitat amb la intenció de fomentar el vot, ja que en les anteriors eleccions la participació tot just va arribar a l'1,8%. La vella casta de les Cambres ha posat tot tipus de pegues i impediments al vot electrònic.
En aquestes eleccions, els electors escullen una part dels membres del ple de la Cambra. En el cas de la Cambra de Barcelona (la més important, on tenen dret a vot 426.000 electors), s'escullen quaranta dels seixanta membres del plenari. Dels altres vint membres, catorze estan reservats a les empreses del cens que fan l'aportació voluntària més elevada a la Cambra. Per accedir a aquesta representació s'ha de fer una aportació mínima de 75.000 euros per any de mandat, pràctica molt lluny de ser representativa i democràtica. Les eleccions rellevaran l'actual president, Miquel Valls, que fa setze anys que és al capdavant de la Cambra barcelonina.
Des de les direccions de les Cambres de Comerç de Catalunya, en què hi ha empreses que poden comprar la cadira per 75.000 euros anuals, les empreses del 155, que hi tenen una gran representació, (aquells transfugues que es van girar i actuar contra els interessos de la majoria del poble de Catalunya i ens van fer xantatge en els nostres anhels de llibertat) volen seguir avui, com si no passés res, dirigint un dels òrgans més importants de l'economia catalana. Són els que van tenir la poca vergonya de donar el premi anual de les Cambres de Catalunya a la Guardia Civil, la mateixa que l'1-O apallissava indiscriminadament la gent que volia votar i van permetre la reunió del Consell de Ministres espanyol, el passat 21 de desembre, a la històrica seu de la Cambra de Comerç de la Llotja de Mar de Barcelona, sense tenir en compte que, amb la complicitat d'aquest govern del PSOE, hi ha tot el govern legitim de Catalunya a la presó i a l'exili.
En aquestes eleccions, tenim l'oportunitat de fer neteja i aconseguir uns òrgans de govern, adequats a la realitat, que Catalunya necessita en aquest moment històric. No ens podem permetre tenir, en els govern de les Cambres de Comerç, la quinta columna, que vagi contra Catalunya i els interessos de l'empresariat català i els centenars de milers d'autònoms que són la força productiva de Catalunya.
Aquest cop tenim l'oportunitat de dir-hi la nostra. Tenim l'oportunitat de votar una llista que no s'amaga i que és declaradament favorable al propòsit que Catalunya sigui un país lliure, pròsper i independent.
En aquestes eleccions a les Cambres de Comerç, votem la candidatura Eines de País, que de ben segur defensarà els interessos dels empresaris i autònoms i també els de Catalunya.

Jordi Miró.President d'Estat Català
Publicat a Racó Català
https://www.racocatala.cat/opinio/article/46425/cambres-eines-de-pais?fbclid=IwAR23XpNCRiS8AwsxjQ9IYnd3GS-hx6ZvMY-_nKwhWt3J-CLPdrjMXYsoPW4

 

dijous, 18 d’abril de 2019

LES MENTIDES I LA MANIPULACIÓ, LES ARMES DEL PP.



LES MENTIDES I LA MANIPULACIÓ, LES ARMES DEL PP.
No tenen programa, no tenen propostes, només l’atac fàcil als altres (sempre independentistes, esquerra, lluitadors socials, etc). Així de buit de contingut és el PP, els Ciudadanos  o Vox, tres cares de la mateixa moneda.
La setmana passada va visitar Barcelona, sense l’interès de ningú, un tal José Maria Aznar, molt “popular” a Espanya i persona que mou molts fils de la dreta espanyola (potser gairebé tots els fils). Va intervenir la seva “protegida”, una tal Cayetana Alvarez de Toledo que es va fer la víctima “d’ un atac a la UAB”, qualificant de “pijos” els estudiants que paguen unes matrícules altíssimes, mentre ella (que sí que és “pija”) es fa la víctima. És la seva tàctica, no saben fer res més, és el nacionalisme  espanyol i colonialista de sempre.
Però el mestre (Aznar) ho fa més bé que els deixebles, i torna a la manipulació fàcil: diu com sempre que els independentistes som “colpistes, sectaris, malversadors, xenòfobs, supremacistes, i que empenyem la violència de carrer”.  Ell ho diu tot de “carrerilla” com diuen ells, perquè són paraules buides que les diuen sense cap argument.
Si llegissin algun llibre, que no fa cap mal, els aznaristes s’adonarien que la seva Espanya té un veritable rècord de cops d’ estat. Només per recordar els més recents: cop d’ estat del General Pavia (1874), Primo de Rivera (1923), intent de Sanjurjo i cop d’estat de Franco (1936) i cop d’estat sibil·lí de Tejero (1981) . Tot això amanit amb dictadures militars clarament anticatalanes com les del mateix Primo de Rivera (1923), Berenguer (1930) o Franco (1939).
Tots aquests cops d’estat, alguns amb les dictadures conseqüents, estaven orquestrats pels monàrquics i per les monarquies del moment, però al segle XX també amb la col·laboració del feixisme espanyol que dominava totalment el partit Falange Española i la cúpula militar. Tot això que sap tothom, ara ho giren a l’ inrevés i resulta que som els independentistes catalans els que hem fet cops d’ estat (i no n´hem fet cap). Un cop d´estat es fa per a fer caure un govern amb utilització de la força, tothom sap que els independentistes catalans no tenim cap intenció de fer caure cap govern espanyol ni d’ utilitzar la força, només volem exercir el nostre dret a decidir el nostre futur, sense un estat colonialista.
No cal dir que no som malversadors. Com ho podríem ser amb una economia i finances totalment intervingudes per Madrid?  Tampoc cal dir que no som xenòfobs, ni sectaris, ni supremacistes. Aquest darrer adjectiu és molt surrealista que l’apliqui als catalans, ja que s’aplicava als blancs dels territoris racistes (dominadors) contra els negres (dominats) i ho exercien amb força. En l’ Espanya actual està molt clar qui és el dominador, qui és el dominat i qui té el monopoli de la força (fins i tot ells es vanten d’ això). Mentida i manipulació sempre.
La història no els interessa perquè els és desfavorable, per això la manipulen. No en tenien prou en dir mentides cada dia que ara es posen amb Estat Català. Ataquen a “los camisas verdes de Estat Català” per feixistes i curiosament diuen que les portaven d’ aquest color per no confondre´s amb les camises negres de Mussolini. En què quedem, es volien semblar a Mussolini o es volien diferenciar? Com que no ho saben, la diuen més grossa i diuen que els escamots d’ Estat Català van inventar el feixisme a Catalunya. El feixisme estava inventat a Itàlia als anys 30 i va arribar ràpidament a Espanya de la mà dels molts “assessors” italians que ajudaven els partits espanyols tals com la Falange o els monàrquics. Més tard van passar a ajudar a tot el bloc franquista (la CEDA, els falangistes, els requetès, els monàrquics,  etc) no només ideològicament, sinó també amb material bèl·lic i finalment bombardejant directament pobles i ciutats i va morir molta població civil. Gran part d’ aquests bombardejos d’avions feixistes italians sobre població civil es van fer sobre pobles i ciutats de Catalunya i País Valencià.
Parlen del 1934, i menteixen una altra vegada que des de Catalunya es volia fer “un cop d´estat”, realment només va ser una resposta contra l’aliança CEDA-Partit Radical de Lerroux (aquell partit que deia que era d`esquerres, però sempre pactava amb les dretes espanyoles), més o menys com fa avui Ciudadanos.
No, el que va passar als anys 30, no va ser culpa de Catalunya, sinó de la intransigència dels sectors que sempre havien governat i continuen governant Espanya (monàrquics, feixistes i dretes, amb l’ ajut de les altes capes militars i d’ algun partit que es diu d’ esquerres i fa el contrari), que tenien por de perdre el monopoli polític i econòmic. I el feixisme no va començar a Catalunya, el feixisme eren ells.
Per dissimular, ataquen Dencàs (Conseller de Governació el 1934) i Miquel Badia (Secretari d’ Ordre Públic) i manipulen quan diuen que Dencàs va mantenir contactes amb diplomàtics feixistes italians. Fa riure que continuin dient això, quan tots sabem que el feixisme italià sempre va ajudar els feixistes espanyols, i ara també.
Mireu qui ajuda, fins i tot ara, a les dretes més reaccionàries a Espanya i a l’ultradreta: el feixisme francès o l’italià. I cap d’ ells ha tingut mai cap simpatia per cap partit català. Quan es diuen mentides, el recorregut és curt, no hi ha arguments per aguantar-ho.
Fa pocs dies l’ historiador, economista i diplomàtic Angel Viñas presentava i explicava en el seu darrer llibre l’ estratègia dels conspiradors monàrquics espanyols  en connivència amb la Itàlia feixista, per tal d’ enderrocar la República i establir un règim similar al de Mussolini a Espanya. Conspiracions i contactes que van fer aquests dos sectors ja des del 14 d’ abril del 1931. Ni Dencàs, ni els escamots d’ Estat Català van participar mai en cap contacte. Però és molt fàcil mentir a Espanya.
Tot anava bé per al pacte feixista- monàrquic  entre espanyols i italians fins que va morir el general Sanjurjo, tampoc es va poder fer càrrec del projecte Calvo Sotelo, així que se’n va fer càrrec de rebot el general Franco, que va trair els monàrquics, quan aquests ja s’ havien assegurat el suport de la Itàlia feixista, fins i tot amb avions que van bombardejar pobles i ciutats catalanes.     
Per acabar el discurs, Aznar i els seus van explicar que “això és l’ Espanya democràtica” i és tan “democràtica” que ho han de dir cada dia 50 vegades perquè ningú s’ ho creu.
Afegien que “Espanya construyó una història ejemplar de convivència”. Que els preguntin als musulmans i jueus de la península la convivència que els aportava Espanya, als asteques de Mèxic, als inques del Perú, de l’ Equador o de Bolivia, que els ho preguntin als flamencs com va anar la convivència espanyola, o als cubans i filipins del segle XIX...
I finalment van dir que “se empezó a construir en la época de la Transición...”  D’aquesta etapa farcida d’enganys i manipulació que ells en diuen “Transición” millor no parlar-ne, perquè hauríem de parlar de la llei de punt i final encoberta, de la monarquia posada amb calçador amb el suport  d’ un partit que es deia d’ esquerra, d’ una constitució amanida pels militars, etc. etc.
En resum, mentides, manipulació de la història i utilització de partits dignes com Estat Català per guanyar vots espanyols atacant Catalunya. Mentint i parlant de feixisme, quan ells són els partits hereus de la Falange i de la CEDA dels anys 30.          

 Estat Català 18 d'abril de 2019



dimecres, 17 d’abril de 2019

28A aquestes eleccions van de presos i exiliats

28A aquestes eleccions van de presos i exiliats

El 28A estem cridats a participar, una altra vegada, a les eleccions espanyoles. Vam creure que les darreres serien les últimes, i fins i tot algun espot electoral ho havia reflectit com "El darrer viatge a Madrid".

És evident que, en una situació normal, la postura lògica de l'independentisme català hauria de ser de no participar en aquestes eleccions a Espanya, que s'ho facin entre ells! Nosaltres ja vam votar per la independència de Catalunya el passat 1-O i vam guanyar!
Degut a la gravetat del moment polític que vivim, no entrarem ara a fer safareig sobre les responsabilitats, els incompliments i una llarga llista de coses que no es van fer bé en la preparació, o manca de preparació, de l'1-O i els dies posteriors fins que ens van aplicar el 155.
Ara per ara, tot és molt recent per poder tenir una visió global i objectiva del que va passar en aquesta etapa de la nostra història, i el temps ho posarà tot i a tothom al seu lloc.
El que és una evidència irrefutable és que el poble català, malgrat la precarietat de medis de què va disposar i la brutal repressió de l'estat espanyol, va sortir al carrer, va posar les urnes i va votar. I de forma majoritària, va votar a favor de la independència.
Això va ser possible gràcies al govern de Catalunya (amb les seves mancances i els seus errors) que va tenir la valentia de convocar un referèndum oficial d'independència. És l'acció política més important en favor de la recuperació de la llibertat de Catalunya des del 1714.
És per això que l'estat espanyol va empresonar els membres del govern de Catalunya i dirigents de la societat civil com a càstig exemplar, amb unes acusacions desorbitades i llargues peticions de condemna.
Aquest ha de ser un dels motius principals del vot a les properes eleccions espanyoles del 28A. Cal un vot massiu pels presos i exiliats. Ells són a la presó o a l'exili per haver permès que el poble català pogués votar. És per això que no els podem deixar sols.
El 28A no és qüestió de sigles de partits o de programes electorals, ni de negociar rodalies, ni de posar o treure presidents espanyols. El 28A va de presos i exiliats.
Cal que les catalanes i catalans, que vam votar l'1-O i vam sortir al carrer el 3-O, anem massivament a votar les llistes catalanes que portin presos i exiliats a les les seves llistes. Cal donar una senyal a Europa i al món per tal que entenguin que són presos polítics i que tenen el suport de tot un poble.
Jordi Miró.President d'Estat Català