dijous, 30 d’abril de 2020

Miquel Badia


Miquel Badia va ser un líder independentista (“separatista” en el vocabulari oficial de l'època), va néixer a Torregrossa (Pla d'Urgell) i va anar a estudiar a Barcelona i allí va començar la seva militància política a Estat Català el 1922, el mateix any de la fundació del partit.
Catorze anys més tard va morir assassinat a Barcelona. Quan el van assassinar només tenia 30 anys, però aquells darrers catorze anys de la seva vida van ser molt intensos (com el de tots els catalans i catalanes d’ aquella época).
Va participar activamente en el Complot del Garraf, un intent de regicidi que pretenia matar el rei d'Espanya i els seus acompanyants, va ser detingut i condemnat a una llarga pena de presó i després indultat, va estar en els Fets del 6 d'octubre de 1934 i va a ver de fugir i anar a la clandestinitat i l'exili. 
Catorze anys intensos, amb un protagonisme del partit Estat Català en la política catalana i un ascens molt important de l’ independentisme liderat per aquest i altres partits independentistes, Miquel Badia va ser un dels personatges que va agafar la via de catalanitzar el país sense complexes i preparar el camí cap a la independència, això li va valer el qualificatiu de “Capità Collons”. 
El 16 de febrer de 1936, després del triomf electoral del Front d'Esquerres a Catalunya, va tornar de l'exili, però poc després va ser assassinat el 28 d’ abril d’ aquell mateix any.  
En la mateixa acció va morir Miquel Badia i el seu germà Josep Badia, quan surten de casa del seu cunyat a l’ Eixample. La investigación no va aclarir definitivamente l’ autoría de l’ assassinat, que va oscilar entre un grup d'extrema dreta i la FAI, decantant-se per aquesta darrera opció. 
Aquests fets i les sessions del Parlament de Catalunya per aclarir els Fets d'octubre de 1934 van accelerar el distanciament del partit Estat Català en relació a ERC.
Miquel Badia va ser una imatge del seu temps (amb les seves llums i ombres), va reflectir un independentisme de pujada, sense complexos i amb una pretensió de prémer l'accelerador cap a la República Catalana i cap a la independència, mentre va aguantar la repressió continuada, la clandestinitat i l'exili com totes les persones catalanistes i també el menyspreu i desprestigi amb mitges veritats i moltes mentides, com molts independentistas del moment .  

divendres, 21 de febrer de 2020

Manifest de suport a Carles Puigdemont, Antoni Comín, Clara Ponsatí i el Consell per la República.


Des de l’esquerra independentista, amb el president Puigdemont, Antoni Comín,
 Clara Ponsatí, i el Consell per la República
El procés independentista català, en l'etapa encetada l'any 2009, arriba al
punt àlgid amb el referèndum d'autodeterminació del Primer d'Octubre del
2017, la legitimitat i validesa del qual és el fonament imprescindible per a la
culminació del procés.
La repressió del poder estatal espanyol ha aconseguit que el conflicte en
curs, provocat per la negativa de l’estat a reconèixer el dret d'autodeterminació
del poble català, entri en una fase d'estancament, fins i tot de possible retrocés
cap a l'autonomisme.
L'absència d'un full de ruta compartit per institucions, partits i entitats
sobiranistes ha contribuït a aqueix atzucac, que només pot ser superat per una
entesa ideològicament transversal, susceptible d'aplegar la majoria social i
política que identifica la catalanitat, la prosperitat, la llibertat i la millora de les
condicions de vida i de treball amb la consecució d'un estat propi: la República
Catalana.
El president Carles Puigdemont simbolitza la persistència del compromís
col·lectiu amb la causa de la independència, i el Consell per la República n'és
l'expressió institucional embrionària. Però manca una entesa organitzativa que
articuli i superi les actualment existents, que projecti la seva acció unitària
internacionalment i que impulsi el suport dels connacionals de la resta dels
Països Catalans i dels demòcrates d’arreu Europa i el món, amb solidaritat
mútua. Els sotasignats, homes i dones amb trajectòries diverses, d'esquerres i
independentistes, volem contribuir col·lectivament a la conformació del
projecte emergent d'alliberament nacional que consolidi i complementi la línia
d'actuació que menen Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i el
Consell per la República.
Amb aquesta finalitat, convoquem una assemblea oberta a celebrar a
Barcelona el 29 de març vinent.

diumenge, 26 de gener de 2020

Homenatge a Martí Marcó 2020 en el 41è aniversari del seu assassinat #memoriahistorica #independencia






Comunicat de premsa
 XIIè Congrés d’Estat Català

Aquest 26 de gener coincidint amb el 379è aniversari de la Batalla de Montjuïc , amb la victòria contundent de les tropes catalanes a les tropes castellanes, i també el 41è aniversari de l’assassinat d’en Martí Marcó, Estat Català ha celebrat el seu XIIè Congrés a la ciutat de Barcelona.

El Congrés d’Estat Català ha aprovat la ponència política Unitat per la Independència, independentistes i d’esquerres.

Per Estat Català el referèndum de l’1-O és un dels moments més importants de la història de Catalunya dels darrers 100 anys. És la representació de la voluntat majoritària del poble català d’autodeterminar-se i constituir-se com un país lliure i independent en forma de república. En cap cas ha sigut un fet puntual i espontani, sinó que ha sigut la culminació d'un procés llarg de lluita i acumulació de forces de molts anys per part de l’independentisme i som molts crítics amb l’actuació del govern català per no haver implementat la independència tot seguint el mandat  dels resultats del 1-O.

Davant l'enrocament del conflicte entre Catalunya i Espanya, les forces polítiques que van organitzar el referèndum des del Govern català sembla que ara no comparteixen les estratègies a seguir. Uns creuen que el referèndum va ser una derrota i no vam ser prou gent, i ara cal acumular forces, sense fer cap tipus de renúncia en els objectius finals, i esperar a més endavant per poder trobar sortida al conflicte català de forma democràtica i negociada, via referèndum pactat amb l’Estat.
D’altres creiem que el referèndum va ser legítim i el vam guanyar, el poble català es va manifestar democràticament a les urnes i va votar per la independència de Catalunya. També creiem que deixar en suspens la declaració d’independència va ser un error històric i que s’ha d’aprofitar ara que l'Estat espanyol està més dèbil que mai, corrupte i en descomposició, on l'única resposta que s’ha proporcionat a les justes reivindicacions del poble català és la violència policial i judicialitzar la vida política.
Per Estat Català, ara, el que cal més que mai és una acumulació de les forces independentistes a nivell organitzatiu, al carrer i a nivell electoral, per tenir una majoria suficient per declarar la independència al Parlament i mantenir-la des del carrer, sense esperar altres factors externs conjunturals o geo-estratègics que puguin passar en un futur llunyà.
Ara caldrà que tots aquells independentistes i d'esquerres que no se sentin representats per l’opció que aposta per eixamplar la base i esperar una solució negociada amb l’Estat espanyol, però que encara menys volen tornar a l’antic autonomisme de la vella política, trobin una nova confluència política, el més àmplia i transversal possible, on se sentin protagonistes i representats en aquest darrer embat contra l'Estat que ens ha de portar a la independència.
Estat Català creiem que els exiliats independentistes, encapçalats pel MHP Carles Puigdemont, han internacionalitzat el fet català i han posat Catalunya a l’agenda internacional com mai. El Consell per la República, al qual Estat Català estem adherits, ha de ser l’eina, junt amb la Generalitat, que representi els interessos de Catalunya a nivell internacional.
El món està pendent de Catalunya i caldrà no deixar passar aquesta oportunitat de guanyar la llibertat.
A l’acabar el Congrés una delegació del partit ha anat a fer una ofrena floral en homenatge a Martí Marcó, que havia sigut militant d’Estat Català, a la casa on va néixer al carrer Peu de la Creu.

Catalunya 26 de gener 2020