dilluns, 24 de juliol de 2017

dimecres, 5 de juliol de 2017

Doddore Meloni mort en vaga de fam

Ha mort l'independentista sard Doddore Meloni després de 66 dies en vaga de fam.Va ser detingur el pasat 28 d'abril, dia de la patria sarda. En contra d'aquesta detenció i empresonament es va posar en vaga de fam immediatament. El seu advocat va demanar varies vegades que el seu arrest pogués ser domiciliari, donada la delicada situació de salut i l'avançada edat , sempre amb una resposta negativa per part de la magistratura. El líder independentista era conegut a nivell internacional per l'ocupació de l'illa de Malu Entu davant la costa sarda d'Oristano el 27 d'agost del 2008 i la proclamació simbòlica de república independent.Vam tenir la possibilitat de visitar la República independent de Malu Entu convidats per Doddore Meloni i acompanyats pel nostre estimat amic Patriziu Carrus, que malauradament també ens ha deixat fa poc. L'ocupació de l'illa de Malu Entu i la proclamació símbòlica de República independent de Malu Entu va ser un acte de sobirania, un acte de desobediència a l'establishment italià. Doddore era “ un idealista, un somiador i sobretot un independentista”. De vegades aquest esperit somiador i transgresor que l'impulsava podia ser contraproduent per ell i per la resta del moviment independentista sard. Era el dirigent del partit independentista Meris. Meloni ja va ser empresonat per independentista els anys 80. La mort de Doddore Meloni obre una reflexió especialment pels sobiranistes i independentistes sards sobre la cruesa del sistema judicial colonial, amb semblances i records de l'etapa feixista, també d'autocrítica per no haver-se mobilitzat abans amb temps, amb força i contundència, amb mobilitzacions al carrer i amb iniciatives polítiques al Consell Regional de Sardenya perquè la situació d'empresonament i vaga de fam de Doddore Meloni no arribés a l'extrem irreversible de perdre la vida.
Ha viscut i ha mort com un rebel, sempre fidel a les seves idees i al seu poble”




diumenge, 2 de juliol de 2017

Estat Català i Llei de Reparació Jurídica de les víctimes del Franquisme



Llei de Reparació Jurídica de les víctimes del franquisme
Estat Català valorem molt positivament la Llei de Reparació Jurídica de les víctimes del franquisme que ha sigut aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya en la sessió plenària de 29 de juliol de 2017. La proposició de llei va ser impulsada per diverses entitats de memòria històrica, amb la Comissió de la Dignitat al capdavant.
La llei té un article bàsic i clar: declarem il·legals els tribunals dels consells de guerra que van actuar a Catalunya des del 1938 al 1978, i, en conseqüència, la nul·litat de ple dret de totes les sentències que van dictar. Els motius, en compendi, són ben clars. Tal com recull diferent legislació internacional com els drets humans i les demandes reiterades de l’ONU.
El Parlament aprova per unanimitat anul·lar els consells de guerra a 64.000 catalans, dels quals 3.358 executats. Volem fer una especial menció a la militant d'Estat Català Carme Claramunt , va ser la primera dona executada pels feixistes al Camp de la Bota
«El Parlament de Catalunya assumeix la seva responsabilitat històrica i declara il·legals tots els processos i causes, i nul·les les seves sentències i resolucions.»
L'articulat de la Llei diu :
Article 1
Es declaren nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista d’acord amb el Ban de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d’agost de 1936, el Decret número 55 d’1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d’abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret llei 10/75, de 26 d’agost.
Article 2
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents.
Disposició final
 Es faculta el Govern de la Generalitat de Catalunya per establir el procediment administratiu oportú per al desplegament de l’establert a l’article 2 d’aquesta llei. Aquest desplegament reglamentari s’haurà de fer via d’una ordre, en el termini de tres mesos a comptar des de la publicació d’aquesta llei en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Estat Català volem recordar els milers de represaliats independentistes que van patir afusellaments, tortures, presó i camps de concentració. Sense el seu valor i sacrifici durant la guerra, el franquisme i la pseudo-democràcia, molt probablement no tindríem la llibertat de Catalunya tan a tocar com la tenim.
 Comitè Executiu d'Estat Català 29 de juliol 2017