Miquel Badia va ser un líder independentista (“separatista” en el vocabulari oficial de l'època), va néixer a Torregrossa (Pla d'Urgell) i va anar a estudiar a Barcelona i allí va començar la seva militància política a Estat Català el 1922, el mateix any de la fundació del partit.
Catorze anys més tard va morir assassinat a Barcelona. Quan el van assassinar només tenia 30 anys, però aquells darrers catorze anys de la seva vida van ser molt intensos (com el de tots els catalans i catalanes d’ aquella época).
Va participar activamente en el Complot del Garraf, un intent de regicidi que pretenia matar el rei d'Espanya i els seus acompanyants, va ser detingut i condemnat a una llarga pena de presó i després indultat, va estar en els Fets del 6 d'octubre de 1934 i va a ver de fugir i anar a la clandestinitat i l'exili.
Catorze anys intensos, amb un protagonisme del partit Estat Català en la política catalana i un ascens molt important de l’ independentisme liderat per aquest i altres partits independentistes, Miquel Badia va ser un dels personatges que va agafar la via de catalanitzar el país sense complexes i preparar el camí cap a la independència, això li va valer el qualificatiu de “Capità Collons”.
El 16 de febrer de 1936, després del triomf electoral del Front d'Esquerres a Catalunya, va tornar de l'exili, però poc després va ser assassinat el 28 d’ abril d’ aquell mateix any.
En la mateixa acció va morir Miquel Badia i el seu germà Josep Badia, quan surten de casa del seu cunyat a l’ Eixample. La investigación no va aclarir definitivamente l’ autoría de l’ assassinat, que va oscilar entre un grup d'extrema dreta i la FAI, decantant-se per aquesta darrera opció.
Aquests fets i les sessions del Parlament de Catalunya per aclarir els Fets d'octubre de 1934 van accelerar el distanciament del partit Estat Català en relació a ERC.
Miquel Badia va ser una imatge del seu temps (amb les seves llums i ombres), va reflectir un independentisme de pujada, sense complexos i amb una pretensió de prémer l'accelerador cap a la República Catalana i cap a la independència, mentre va aguantar la repressió continuada, la clandestinitat i l'exili com totes les persones catalanistes i també el menyspreu i desprestigi amb mitges veritats i moltes mentides, com molts independentistas del moment .
