Les eleccions autonòmiques de la Nova Caledònia han donat els resultats
més ajustats de la història. Seguint la tendència del referèndum del
2018, l'independentisme guanya terreny. Els resultats finals, dels 54
escons del Congrés de la Nova Caledònia que estaven en disputa, són que
les forces independentistes treuen 26 escons (un escó més que en les
eleccions del 2014) i les forces unionistes en treuen 25 (4 escons menys
que en el 2014).Apareix una nova força política, l'Eveil Océanien, amb 3 escons i presència només a la Província del Sud de la Nova Caledònia. Representa el vots de la comunitat de Walis i Futura, comunitat amb forta presència a Nouméa, la capital del Sud i la seva àrea metropolitana. Es defineix com a força política que defensa els interessos de la comunitat de Walis i Futura a la Nova Caledònia, una comunitat que històricament ha sigut propera a la dreta unionista. Faltarà veure quin serà el posicionament d'aquesta nova força política, que a la campanya electoral defensava els interessos de les comunitats minoritàries i l'entesa inter-ètnica.
El vot independentista es manté a la Província de Nord i també a les Illes, on el vot unionista recula. A la Província del Sud, amb la capital Nouméa i la seva àrea metropolitana, on hi ha una massa molt important de població majoritàriament caldoche (d'origen europeu i pro-unionista) o les darreres generacions d'immigrants, el vot unionista es manté.
Aquestes eleccions s'han celebrat en l'espai entre el referèndum d'independència del 2018 i el proper del 2020. De fet, eren unes eleccions esperades per l'unionisme francès per poder treure un gran resultat. Amb més de dos terços del Congrés de la Nova Caledònia, l'unionisme podria demanar una revisió dels Acords de Nouméa i de Matignon, per tal d'impedir els propers referèndums d'independència de l'any 2020 i, en cas de no guanyar el Sí a la independència, de l'any 2022. És evident que els resultats no han sigut favorables a l'unionisme.
L'índex de participació d'aquestes eleccions és la més baixa de totes les eleccions autonòmiques a la Nova Caledònia. Un terç de la població no ha anat a votar, especialment del camp independentista. En aquestes eleccions han votat al voltant del 60% i en el referèndum d'independència del novembre del 2018, un 80,63%. L'estratègia de la dreta unionista consistent en plantejar aquestes eleccions com un nou referèndum no ha funcionat. De fet, la dreta unionista està més dividida que mai. Hi ha hagut un traspàs de vots molt important dels moderats anti-independentistes, la Caledonie Ensamble, a la coalició de dreta anti-independentista, l'Avenir en Confiance, més contrària i bel·ligerant al referèndum d'independència.
Tot fa pensar que la població de la Nova Caledònia té més a la vista el proper referèndum d'independència del 2020 que aquestes eleccions autonòmiques i que l'independentisme, vistos els resultats, es manté en plena forma política i electoral per entomar amb força el referèndum d'independència de l'any que ve.
Jordi Miró. President d'Estat Català i membre del Grup de Suport Internacional a la Independència kanaky
Publicat a Racó Català
