Parlament d'Estat Català a l'acte de homenatge al President Francesc Macià en el 85è aniversari del seu traspàs
Ha passat un any des del darrer acte d’
homenatge al President Macià, hem commemorat el primer aniversari
del primer d’ octubre i del 3 d’ 0ctubre, i també hem recordat els empresonaments,
l’ exili, el 155, la repressió de cada dia i el primer aniversari de
eleccions del 21 de desembre, que també vam guanyar. Però encara
no som independents.
En tot aquest
temps volem fer esment a la manca d’ unitat dels partits, organitzacions i
entitats independentistas. Exigim unitat, no unitat de sigles, ni electoral,
sinó unitat d’ objectius, de projectes, de fulls de ruta…
En relació a
Espanya, fa quatre dies els dirigents espanyols van visitar la colònia.
El PSOE necessitava protagonisme en la ja començada campanya
pre-electoral (municipals i europees) i protagonisme davant de la pressió
interna espanyola entre PSOE per una part i PP-Cs-Vox per una altra. És una disputa electoral interna espanyola, sabem
que en el fons no canviarà gaire, governin uns o altres.
I per això cal visitar les colònies (especialment les que donen més vots a la metròpoli) i per això fan els Consells de Ministres a Andalusia, Catalunya i suposem que la següent el País Valencià (Madrid no cal, hi són sempre) i d' aquestes colònies és d' on treuen més vots.
Una altra explicació no hi ha d' aquesta visita mediàtica sense cap proposta i amb l' únic objectiu de deixar clar que Catalunya és una colònia i ells manen i decideixen.
Repassem les propostes:
1) Pujar a 900 euros el Salari Mínim (SMI) era una cosa evident per vergonyosa, Espanya és el penúltim estat de la UE si tenim en compte la relació SMI- Salari mitjà de cada país. I ens van mentir quan deien que no es podia aprobar l’ SMI, si no s’ aprovaven abans els pressupostos de l’ Estat (com sempre, el xantatge per davant).
2) La segona, inversions de 112 milions en infrastructures per Catalunya, uns diners que ja estaven pressupostats, però que mai no s' han executat.
3) La tercera, l' anul.lació del judici al President Companys, que s' ha quedat en una declaració de "reparació" simbòlica. Una proposta per a no fer res, vaja.
4) La quarta, és realment riure-se'n de tots, batejar l' aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. No calen més comentaris. Els catalans volem la gestió de l' aeroport, no que canviïn el nom. A nosaltres ens està bé que es digui Aeroport del Prat com sempre i referit a la població on està l’ aeroport, però si s’ ha de canviar el nom, ens estimem més que es digui Aeroport Francesc Macià, o Mari Pepa Colomer (primera aviadora catalana de la història). Però tampoc entrarem en una guerra de noms, que seria una guerra més de partits, quan el problema del nom desviaría l’ atenció del fons de la qüestió.
5) Suposem que no es van atrevir a explicar la cinquena perquè era del tot insultant, el trasllat del Senat espanyol a Barcelona. Però en canvi sí que van aprobar la despesa de 26 milions d’ euros per a comprar mísils per a l’ Armada Española.
I per això cal visitar les colònies (especialment les que donen més vots a la metròpoli) i per això fan els Consells de Ministres a Andalusia, Catalunya i suposem que la següent el País Valencià (Madrid no cal, hi són sempre) i d' aquestes colònies és d' on treuen més vots.
Una altra explicació no hi ha d' aquesta visita mediàtica sense cap proposta i amb l' únic objectiu de deixar clar que Catalunya és una colònia i ells manen i decideixen.
Repassem les propostes:
1) Pujar a 900 euros el Salari Mínim (SMI) era una cosa evident per vergonyosa, Espanya és el penúltim estat de la UE si tenim en compte la relació SMI- Salari mitjà de cada país. I ens van mentir quan deien que no es podia aprobar l’ SMI, si no s’ aprovaven abans els pressupostos de l’ Estat (com sempre, el xantatge per davant).
2) La segona, inversions de 112 milions en infrastructures per Catalunya, uns diners que ja estaven pressupostats, però que mai no s' han executat.
3) La tercera, l' anul.lació del judici al President Companys, que s' ha quedat en una declaració de "reparació" simbòlica. Una proposta per a no fer res, vaja.
4) La quarta, és realment riure-se'n de tots, batejar l' aeroport del Prat amb el nom de Josep Tarradellas. No calen més comentaris. Els catalans volem la gestió de l' aeroport, no que canviïn el nom. A nosaltres ens està bé que es digui Aeroport del Prat com sempre i referit a la població on està l’ aeroport, però si s’ ha de canviar el nom, ens estimem més que es digui Aeroport Francesc Macià, o Mari Pepa Colomer (primera aviadora catalana de la història). Però tampoc entrarem en una guerra de noms, que seria una guerra més de partits, quan el problema del nom desviaría l’ atenció del fons de la qüestió.
5) Suposem que no es van atrevir a explicar la cinquena perquè era del tot insultant, el trasllat del Senat espanyol a Barcelona. Però en canvi sí que van aprobar la despesa de 26 milions d’ euros per a comprar mísils per a l’ Armada Española.
Al final van consensuar un text on es parla de
“seguretat jurídica” en compte de “marc de la
constitució” i on diu que hi ha “un conflicte polític” en compte “d’ un
problema de convivència”, però això és tot i la paraula referéndum no surt
enlloc. Això és tot el que es va poder estirar, total és adequar-se
a la realitat, aquí no hi ha cap problema de convivència, el problema l’ han
creat ells. Però suposem que els haurem de donar les gràcies per visitar la
colònia.
Com sempre hi ha articulistes i opinadors diversos
que veuen l’ ampolla mig plena i llencen les campanes al vol perquè s’ ha
aconseguit canviar aquestes dues frases. Quin engany, fa uns dies Felipe
Gonzalez (gurú màxim dels “socialistes” ) deia en una entrevista que encara que
hi hagi un 80% de vots favorables a l’ autodeterminació no canvia res. I
no hi haurà votacions perquè per ells
votar és recular i és fer una renuncia.
Davant la mancança de propostes, és evident que el Govern espanyol necessitava visitar la colònia per a dir que ells manen (i molt) i els indígenes de la colònia els han de rebre i demanar audiència perquè els rebin (empresaris, alcaldessa de Barcelona, diputats...).
Per sort, la dignitat de la població catalana, va estar representada pels milers de persones que van sortir al carrer per a demostrar que el dirigent de la metròpoli no és ben rebut. Les TV van dissimular el so exterior i també a l’ interior de l’ acte, però ells segur que van sentir el soroll de les cassoles dels veïns.
Davant la mancança de propostes, és evident que el Govern espanyol necessitava visitar la colònia per a dir que ells manen (i molt) i els indígenes de la colònia els han de rebre i demanar audiència perquè els rebin (empresaris, alcaldessa de Barcelona, diputats...).
Per sort, la dignitat de la població catalana, va estar representada pels milers de persones que van sortir al carrer per a demostrar que el dirigent de la metròpoli no és ben rebut. Les TV van dissimular el so exterior i també a l’ interior de l’ acte, però ells segur que van sentir el soroll de les cassoles dels veïns.
Avui que homenatgem al President Macià,
pensem que no han canviat tant les coses, hi ha un tancament total en els
polítics espanyols, no volen fer política, els és més fácil la repressió, tenim
empresonats i exiliats (presos polítics), un menyspreu constant a tot el que ve
de Catalunya. La novetat potser és que ara hi ha una veritable guerra mediática
contra nosaltres i una manipulació constant de la informació.
De
les negociacions amb els governs espanyols de
dretes i “d’ esquerres” Macià en va tenir una llarga experiència, sempre
amb
promeses incomplertes i amb el xantatge preparat i l’ amenaça. No sé què
diría
el President Macià en aquest moment, però estic segur que cridaria a
continuar perseverants i a no deixar de caminar perquè ells pensen
que nosaltres ens cansarem i abandonarem i això no ho farem, com mai ho
van fer
els militants d’ aquest partit històric que es diu Estat
Català i que un dels seus objectius està en el propi nom del partit.
Per finalitzar, volem tenir un record especial per als presos polítics i exiliats, en un dia com
avui, difícil de passar en una presó per una situación injusta.
VISCA CATALUNYA LLIURE.
