dilluns, 11 de juny del 2018

El 25 d'abril de 1933 el Parlament de Catalunya aprova una proposició condemnant el feixisme.

El 25 d'abril de 1933 el Parlament de Catalunya aprova una proposició condemnant el feixisme.
La preocupació sobre les activitats dels nazis alemanys a Barcelona no només era mediàtica. El 25 d'abril de 1933, el Parlament de Catalunya va debatre una proposició del diputat Joan Comorera, en nom de la Unió Socialista de Catalunya, denunciant les activitats nazis a Catalunya, especialment a Barcelona.
Denunciava la persecució de què eren víctimes des del consolat alemany els naturals d'aquell país que no eren hitlerians. Parlà del cas de professor Friedlander, acusà a un funcionari d'aquell consolat (Halers segons La Publicitat i Ealers segons La Vanguardia), i llegí un fragment del diari "Deutscher Vorposten" que publicaven els hitlerians a Barcelona i des d'on s'amenaçava a tots els alemanys no hitlerians residents a Catalunya.Va lligar les activitats dels feixistes alemanys i italians amb les activitats de la FAI i dels enemics dretistes de la República
A la seva proposició sol·licitava que el Parlament de Catalunya declarés fora de la llei el feixisme, i que la Junta de Seguretat de Catalunya procedís a dissoldre les organitzacions feixistes nacionals i estrangeres, prohibís les seves publicacions, expulsés del país a tots els feixistes estrangers, vigilés els consolats alemany i italià, que totes les organitzacions se sotmetessin a la Llei d'Associacions del 6 d'abril de 1932, i que es dissolgués el Sometent. Realment, la proposició de Joan Comorera era molt bel·ligerant contra el feixisme i molt concret en les seves denúncies i en les respostes que s'havien de donar per desactivar les seves activitats a Catalunya.
Per part d'Esquerra Republicana de Catalunya parlaren el diputat Joan Casanoves d' Estat Català i el conseller de governació Joan Selves. Van expressar el seu antifeixisme, encara que no volgueren donar crèdit a les acusacions directes fetes als consolats, i confiaven que no passarien els límits que s'exigeix entre pobles civilitzats. Exposaren que la Generalitat de Catalunya no disposava en aquell moment dels serveis d'Ordre Públic per poder realitzar tot el que demanava el senyor Comorera, però que farien complir la llei a tots els ciutadans. En quant a Sometent, no calia dissoldre'l, era suficient amb depurar-lo.
Es negocià una nova proposició més suavitzada i més genèrica a petició d'Esquerra Republicana de Catalunya, ja que aquesta i la Unió Socialista de Catalunya havien concorregut juntes a les eleccions. La nova proposició quedà redactada de la següent manera: " El Parlament de Catalunya, com a conseqüència del debat plantejat pel diputat senyor Comorera en condemna del feixisme, acorda: declarar la seva fe en els ideals liberals i democràtics, la seva repulsa més enèrgica dels actes i procediments feixistes de qualsevol caràcter, la necessitat que el poder Públic impideixi cap mena d'activitat d'aquest ordre per part d'elements estrangers, depurar el Sometent, sotmetre totes les organitzacions al règim prescrit en la Llei d'Associacions del 6 d'abril de 1932, i la conveniència que el funcionament de la Junta de Seguretat de Catalunya, darrerament creada, sigui garantia d'un perfecte ordre públic, fonamental en les directives de la democràcia internacional i de la voluntat ciutadana".
Finalment es votà amb els vots a favor de la majoria ( amb Esquerra Republicana de Catalunya i la Unió Socialista de Catalunya ). La Lliga Catalana votà en contra, al·legant que no s'havia de depurar el Sometent.
Font: La Humanitat, La Publicitat i La Vanguardia del 26 d'abril de 1933. "Barcelona Anys Trenta"
Foto: La Humanitat, 26 d'abril de 1933