Els millors candidats al secretariat de l'ANC
Aquest proper 17 de març escollirem un nou secretariat nacional de
l'ANC, en una conjuntura política molt complicada, que tindrà la
necessitat d'estar a l'altura del moment polític en què som. Des de la
primera assemblea constituent de l'ANC que vam fer al Palau Sant Jordi,
el 10 de març del 2012, fins avui, el panorama polític del país ha fet
un salt qualitatiu d'extraordinària importància que ens situa més a prop
que mai de la independència de Catalunya. El paper de l'ANC en aquests
cinc anys ha sigut importantíssim, ha jugat un paper mobilitzador i
catalitzador, juntament amb Òmnium, de les grans mobilitzacions de
l'independentisme català. Aquesta monumental feinada de mobilització ha
sigut possible gràcies als milers de voluntaris que durant tots aquests
anys han treballant incansablement.
El nou repte amb què es trobarà el nou secretariat de l'ANC no és altre
que el de seguir amb el mandat de l'1-O, en què el poble es va expressar
clarament. És a dir, la lluita per la implementació de la independència
i de la República Catalana.
Caldrà un equip de gent molt preparada que sàpiga mantindre la
capacitat de mobilització al carrer i donar un gran impuls a la
internacionalització i a la recerca de suports i complicitats
internacionals a la lluita per la independència del poble català.
De ben segur que totes les candidates i candidats que es presenten tenen
la voluntat, i així ho faran, de treballar molt i molt bé per donar
l'empenta que falta per aconseguir la independència del nostre poble.
Però de ben segur que, de tots els candidats que s'hi han presentat, hi
ha unes persones que són imprescindibles.
Al meu parer, els millors candidats en aquest moment són:
Elisenda Paluzie: dona compromesa amb el país, va començar a militar de
molt jove a la FNEC i va ser una de les impulsores de Sobirania i
Progrés. Vaig coincidir amb ella en l'organització de les Consultes per
la Independència de Catalunya, així com també hem coincidit moltes
vegades en espais diferents, tant a nivell de mobilitzacions
independentistes com per internacionalitzar la lluita del poble català.
Independentista ferma en conviccions i una gran comunicadora.
David Minoves: militant independentista des de molt jove, sempre
implicat en les qüestions socials i la solidaritat internacional, ha fet
molt bona feina en cooperació i ara, en la seva darrera responsabilitat
com a president del CIEMEN, ha donat un nou impuls a la històrica
sigla, creada per l'Aureli Argemí el 1974, que tan bona feina ha fet en
defensa dels drets nacionals i lingüístics dels pobles.
Pep Cruanyes: advocat i historiador, ha treballat sempre en la
defensa dels drets lingüístics dels catalans. Membre fundador de la
Comissió de la Dignitat, que tan bon treball ha fet per la recuperació
de la memòria històrica i molt especialment en el retorn dels Papers de
Salamanca. Sempre disposat a participar en actes unitaris.
Joan Ridaura: militant independentista de primera hora, es va haver
d'exiliar a la Catalunya Nord i des d'allí no ha parat mai de treballar
per la llibertat de Catalunya i la seva unitat nacional.
Tots quatre venen avalats per una llarga trajectòria de lluita i
compromís amb les llibertats de Catalunya, són persones que generen
empatia, tenen una demostrada capacitat de treball i organització i una
gran experiència de treball en equip.
Crec que són persones imprescindibles en el nou secretariat nacional de
l'ANC i que qualsevol d'elles està prou qualificada per ser la nova
presidenta o president.
Jordi Miró.President d'Estat Català
