La diada de l’11 de setembre de 1923 va acabar amb greus incidents entre independentistes, sobre tot militants o simpatitzants d’Estat Català, i la policia, els més greus en una diada fins llavors. Dos dies després el general Miguel Primo de Rivera feia un cop d’Estat des de Barcelona, donant com a motius acabar amb el separatisme i amb el pistolerisme barceloní, segons ell causat pels anarcosindicalistes catalans, encara que la veritat és que aquests només es defenien dels pistolers de la patronal. El que més preocupava a Primo de Rivera era que el 1923, uns mesos abans de la diada, s’havia format un Comitè Civil entre partits independentistes i sobiranistes d’esquerres que eren, Estat Català liderat per Francesc Macià, Partit Republicà Català, liderat per Lluís Companys i Unió Socialista de Catalunya (una escissió catalanista del PSOE), liderat per Rafel Campalans, conjuntament amb dos sectors de la CNT catalana, el majoritari i encapçalat pel seu secretari general Joan Peiró, que era anarquista però no antipolític, i el sector marxista de la CNT catalana encapçalat per Joaquim Maurin. El sector anarquista més antipolític encapçalat entre altres per Joan Garcia i Oliver, no hi va participar. Aquell Comitè Civil entre sobiranistes catalans d’esquerres i anarcosindicalistes, es va crear per protestar contra la repressió que patien els sindicalistes catalans i ja havien convocat l’abril de 1923 una manifestació a Barcelona que va acabar amb greus aldarulls amb trets amb la policia. El fet de que una gran part de l’anarcosindicalisme català estava ja actuant ja conjuntament amb els sobiranistes catalans d’esquerres, va fer que després dels greus aldarulls de la diada de l’11 de setembre de 1923, liderats per Francesc Macià, el general Primo de Rivera veiés ja el gran perill del sobiranisme català unit amb el moviment obrer, cosa que va fer que dos dies després fes el cop d’estat i digués allò de que volia acabar amb el separatisme i amb el pistolerisme anarcosindicalista. Per cert, La Lliga Regionalista, la dreta regionalista amb simpaties per la monarquia, que ja havia deixat de ser referent del catalanisme, va donar suport a Primo de Rivera en el cop d’estat, espantada per la força del sindicalisme i de l’esquerra sobiranista i obrerista catalana. Quan va arribar la República el 1931, tot aquell projecte que tant temia Primo de Rivera es va veure reflectit en el partit ERC, com a partit majoritari, gràcies a l’atracció que van exercir Macià i Companys entre una gran part dels anarcosindicalistes dels anys 20 que els van votar, i també el sorgiment de diversos partís marxistes sobiranistes catalans. Tot acompanyat d’una CNT catalana, que si bé, seguia sent el sindicat majoritari, a Catalunya tenia la mitat d’afiliats que el 1920 i estava dividia en dos sectors, l’anarquista antipolític i l’anarcosindicalista no antipolític. La Diada de 1’11 S de 1923, no ha estat mediàticament gaire explicada, però va ser una de les més rellevants que s’han celebrat mai.
JAC
