|
Ulrike Lunacek (Àustria, 1957) és delegada per a les
Relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, i vicepresidenta del grup
dels Verds al Parlament Europeu. En aquesta entrevista, Lunacek explica a
El Món la complicada situació que viu Kosovo, vuit
anys després que declarés la seva independència (17 de febrer del 2008),
i compara el procés sobiranista kosovar amb el de Catalunya.
Quina és la situació actual a Kosovo, vuit anys després de la seva declaració d'independència?
Els anys 2015 i l'inici del 2016 s'han caracteritzat per algunes decepcions i dos èxits. Comencem pels fets positius: l'adopció de l'Acord per l'Estabilització i l'Associació [SAA, per les sigles en anglès] entre Kosovo i la Unió Europea (UE) és una bona notícia, tant per a aquest Estat com per a la comunitat política europea. Rebo amb gran satisfacció aquest avenç, ja que per primera vegada la UE i Kosovo estan entrant en un acord contractual. És un altre pas important en el camí de Kosovo cap a la integració dins la UE, que proporcionarà un incentiu poderós per als ciutadans kosovars i l'economia del país. L'aplicació del SAA també servirà per donar suport a la institucionalització de les reformes i portarà noves possibilitats perquè Kosovo enforteixi les seves relacions amb la UE -per exemple, a través de la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació entre l'Assemblea de Kosovo i el Parlament Europeu-. Així també es contribuirà en l'estabilització de tota la regió. Cal aprofitar aquesta oportunitat per confirmar el nostre desig de donar un nou impuls al procés d'ampliació.I l'altre fet positiu?
El segon fet és que, després que el Comitè Olímpic de Kosovo fos declarat membre de ple dret, el desembre de 2014, els atletes del país van poder participar en els primers Jocs Europeus de Bakú (capital d'Azerbaidjan) el 2015, i també formaran part dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro (Brasil) de 2016. Per primera vegada, la campiona mundial de judo Majlinda Kelmendi (que a Londres 2012 va participar amb Albània) ja podrà formar part de la representació del seu país d'origen, Kosovo.
També parlava de "decepcions"
Sí, un és l'estret rebuig a l'oferta de Kosovo per a ser membre de la UNESCO. He criticat amb duresa tant el comportament de Sèrbia i dels Estats membres de la UE que es van abstenir o que van votar en contra (com Espanya), com el conjunt de la UNESCO. El rebuig subratlla el bloqueig polític de Kosovo per part de Sèrbia i pels cinc països no membres de la UE. I tot i això, vuit anys després de la independència, s'impedeix l'accés de Kosovo a les organitzacions regionals i internacionals. Ja es tracti de l'ONU i les seves organitzacions, o del Festival d'Eurovisió, de la FIFA, la UEFA, etcètera. Malgrat el reconeixement individual per més de la meitat dels Estats membres de l'ONU (111 de 93, d'acord amb la meva informació), també a Europol i Interpol, afiliació que seria crucial per a la lluita contra la corrupció i el crim organitzat.
Quins altres fets negatius destacaria?
Continuem esperant la liberalització dels visats. A diferència de ciutadans dels altres cinc països adherits als Balcans, els kosovars són els únics a qui no se'ls permet viatjar lliurement durant tres mesos a la UE. Això fa que els ciutadans de Kosovo se sentin habitants de segona classe, amb la sensació de viure en un espai tancat. Comparteixo la seva frustració pel fet que el darrer informe de desembre de 2016 no ha conduït la Comissió a donar llum verda a la creació de la llei que ha d'anar al Consell i al Parlament per la seva aprovació final.
Quines esperances tenen a Kosovo?
Hi ha llum a l'horitzó. Queda pendent que es compleixin alguns punts clau, però crec fermament que amb un esforç comú el govern de Kosovo serà capaç de posar en pràctica durant les properes setmanes els pocs punts de referència que queden, i caldrà esperar aleshores que la Comissió doni llum verda. El Parlament Europeu seguirà donant suport ferm a Kosovo en tan bon punt es prepari la llei de liberalització de visats. Però Kosovo també ha de guanyar el suport del Consell de Ministres i dels seus 28 ministres de l'Interior. A causa de la situació dels refugiats a la UE, que continuen arribant a través de la ruta dels Balcans, ara això serà una tasca dura. Però continuo sent optimista, i crec que els kosovars podran viatjar lliurement durant el transcurs d'aquest any.
Quina actitud té la policia?
Hi ha violència a l'Assemblea de Kosovo i apliquen dures mesures contra els diputats de l'oposició. Reitero la meva ferma condemna als atacs violents amb l'ús de gasos lacrimògens i gas de pebre, o el llançament d'ous a l'Assemblea. Segueixo insistint a l'oposició perquè torni al Parlament i assumeixi la seva tasca com a parlamentaris, per la qual han estat escollits. Per desgràcia han decidit no fer cas a les meves apel·lacions ni a la de molts d'altres. En tot cas, les detencions i la manera com s'han produït i també la manca de transparència en els procediments dins l'Assamblea, que reforça la immunitat dels diputats (encara que es faci d'acord amb les disposicions legals), han posat en perill la legitimitat global de les institucions de la República de Kosovo. Aquestes dures mesures contra els diputats de l'oposició en les darreres setmanes estan alimentant encara més la ira en lloc de reforçar un diàleg, molt necessari, entre el govern i l'oposició. Jo insto els dos representants de l'oposició i el govern perquè tornin a tenir una actitud pacífica per a resoldre els problemes i fer política, i perquè tornin a la feina constructiva en la mesa de negociació. Els avenços interns a Kosovo, i els que fa cap a la UE estan sent perjudicats per aquestes protestes violentes. Les protestes i els sentiments negatius cap a la UE fan que sigui molt més difícil per a mi i d'altres partidaris de Kosovo treballar en una imatge positiva [del país], molt necessària per a aconseguir, finalment, la liberalització de visats.
Com està el procés de normalització de les relacions amb Sèrbia?
L'estatus de Kosovo és utilitzat abusivament per molts a Sèrbia per tal de distreure l'atenció dels problemes concrets que està tenint el país, com ara la pobresa i l'ocupació, el desenvolupament social i ecològicament sostenible, la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, la llibertat de premsa, ètnica, les minories sexuals, etcètera. Com comentava abans, el rebuig de la UNESCO l'any passat n'és un exemple. Precisament per tal de protegir millor el patrimoni cultural serbi a Kosovo, l'adhesió a la UNESCO hauria estat de molta ajuda. Espanya també va votar en contra de l'adhesió de Kosovo. La majoria de serbis sap que Kosovo no tornarà a ser mai part de Sèrbia, i que abans de l'adhesió de Sèrbia a la UE caldrà reconèixer Kosovo, perquè la UE no acceptarà mai més (després de Xipre) un país que no tingui les fronteres clarament definides. La reconciliació i l'ampliació de la UE es manté en l'interès tant de la Unió com dels països candidats. Sostinc que les disputes bilaterals no han de ser mal utilitzades com a palanca per a bloquejar el progrés d'un país en el seu camí cap a la UE. El meu objectiu, i el de la UE, és que tots els països dels Balcans occidentals s'uneixin. I sé que la normalització de les relacions entre Belgrad i Pristina no poden aconseguir-se n un sol dia, i retrocessos com els d'ara són sempre previsibles. Però cal seguir amb ambició. També sembla que el primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, vol seguir seriosament en el seu camí, fins i tot si alguns del seu propi partit volen evitar que continuï endavant amb el diàleg entre Sèrbia i Kosovo. Entre d'altres coses, aquest és el motiu pel qual ha fet una crida a noves eleccions que permetin confirmar aquest camí.
Vuit anys després de la independència, els ciutadans de Kosovo viuen en l'Estat que van somiar?
És comprensible que hi hagi decepció i frustració entre els ciutadans kosovars. Vuit anys després de la independència Kosovo encara no és una República independent de ple dret. És l'únic país dels Balcans occidentals els ciutadans del qual encara no poden viatjar sense visat de la UE, mentre que la resta tots en tenen el dret des de finals de 2011. I l'economia de Kosovo encara està passant per temps difícils, la inversió és baixa, amb una alta taxa d'atur, sobretot de joves i dones. Per als ciutadans de Kosovo la realitat és el dia a dia. Com a ponent a Kosovo del Parlament Europeu la perspectiva dels ciutadans és molt important per a mi. Els kosovars han demostrat en el passat que el coratge no és aliè a ells, vivint, ensenyant, treballant sota terra durant la dècada dels 90 els ha fet individus audaços i forts. La lluita en la guerra de la independència requereix que les persones siguin audaces i decidides. Per tant, insto a les autoritats governamentals, als partits de l'oposició, tots els parlamentaris i partits polítics, organitzacions de la societat civil, que utilitzin els mitjans per a superar la crisi actual d'una manera pacífica i constructiva pel bé de Kosovo i els seus ciutadans, i que s'abstinguin de qualsevol acte violent, com gasos lacrimògens, en el conjunt de l'oposició.
El fet que països com Sèrbia, Espanya i Rússia no reconeguin la independència de Kosovo fa que sigui molt difícil que el país es converteixi en membre de la UE
Juntament amb la majoria del Parlament Europeu, jo sóc una ferma defensora de la independència de Kosovo, d'exigir als 5 països que no formen part de la UE que també reconeguin la condició d'Estat a Kosovo, i de cooperar amb el govern, les institucions i la ciutadania a tots els nivells, sense discriminació. Kosovo encara no pot participar a esdeveniments internacionals esportius o culturals, com el Festival d'Eurovisió. I en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat seria una avantatge immensa que Kosovo formés part d'Europol i Interpol! Països com l'Estat espanyol que no han reconegut Kosovo també són en part responsables de la falta de progrés al país. El meu últim informe sobre Kosovo torna a instar als cinc països restants de la UE que acceptin finalment l'existència de l'Estat kosovar i que reconegui el país sense esperar més. Hi ha hagut algunes senyals de països com Eslovàquia i Grècia, que fins i tot tenen ambaixadors a les oficines de Pristina, i els seus ministres i parlamentaris estrangers es reuneixen amb els seus homòlegs de Kosovo. Jo entenc i comparteixo la decepció i frustració a causa d'aquest estancament que està perjudicant el desenvolupament del país.
Quines diferències veu entre els processos de Kosovo i Catalunya?
Aquests dos processos no són en absolut comparables. Que cinc estats membres de la UE no reconeguin Kosovo no està connectat, per exemple, amb el suport a les minories sèrbies que hi viuen o, com es diu sovint, amb la violació del dret internacional amb el bombardeig de l'OTAN a Belgrad amb l'objectiu de posar fi a la guerra l'any 2000. No, es basa en la por que les pròpies minories ètniques, ja siguin catalanes o basques a Espanya, o ja es tracti d'hongaresos a Eslovàquia i Romania, puguin desitjar declarar la seva independència. Però aquesta comparació és totalment enganyosa i no té cap base: la declaració d'independència de Kosovo -reconeguda per 112 Estats membres de l'ONU- es va produir després d'una guerra brutal de neteja ètnica i deportació d'albanokosovars. Comparar la independència de Kosovo amb les demandes d'independència dels catalans i bascos respecte a l'Estat espanyol i altres [països] que no reconeixen aquestes realitats, desacredita als seus propis governs democràtics: cap d'ells no ha provocat mai entre les seves minories ètniques ni les massacres, ni les neteges ètniques, ni els assassinats o les deportacions que el règim de Milosevic va fer als albanokosovars.
Quina és la situació actual a Kosovo, vuit anys després de la seva declaració d'independència?
Els anys 2015 i l'inici del 2016 s'han caracteritzat per algunes decepcions i dos èxits. Comencem pels fets positius: l'adopció de l'Acord per l'Estabilització i l'Associació [SAA, per les sigles en anglès] entre Kosovo i la Unió Europea (UE) és una bona notícia, tant per a aquest Estat com per a la comunitat política europea. Rebo amb gran satisfacció aquest avenç, ja que per primera vegada la UE i Kosovo estan entrant en un acord contractual. És un altre pas important en el camí de Kosovo cap a la integració dins la UE, que proporcionarà un incentiu poderós per als ciutadans kosovars i l'economia del país. L'aplicació del SAA també servirà per donar suport a la institucionalització de les reformes i portarà noves possibilitats perquè Kosovo enforteixi les seves relacions amb la UE -per exemple, a través de la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació entre l'Assemblea de Kosovo i el Parlament Europeu-. Així també es contribuirà en l'estabilització de tota la regió. Cal aprofitar aquesta oportunitat per confirmar el nostre desig de donar un nou impuls al procés d'ampliació.I l'altre fet positiu?
El segon fet és que, després que el Comitè Olímpic de Kosovo fos declarat membre de ple dret, el desembre de 2014, els atletes del país van poder participar en els primers Jocs Europeus de Bakú (capital d'Azerbaidjan) el 2015, i també formaran part dels Jocs Olímpics de Río de Janeiro (Brasil) de 2016. Per primera vegada, la campiona mundial de judo Majlinda Kelmendi (que a Londres 2012 va participar amb Albània) ja podrà formar part de la representació del seu país d'origen, Kosovo.
També parlava de "decepcions"
Sí, un és l'estret rebuig a l'oferta de Kosovo per a ser membre de la UNESCO. He criticat amb duresa tant el comportament de Sèrbia i dels Estats membres de la UE que es van abstenir o que van votar en contra (com Espanya), com el conjunt de la UNESCO. El rebuig subratlla el bloqueig polític de Kosovo per part de Sèrbia i pels cinc països no membres de la UE. I tot i això, vuit anys després de la independència, s'impedeix l'accés de Kosovo a les organitzacions regionals i internacionals. Ja es tracti de l'ONU i les seves organitzacions, o del Festival d'Eurovisió, de la FIFA, la UEFA, etcètera. Malgrat el reconeixement individual per més de la meitat dels Estats membres de l'ONU (111 de 93, d'acord amb la meva informació), també a Europol i Interpol, afiliació que seria crucial per a la lluita contra la corrupció i el crim organitzat.
Quins altres fets negatius destacaria?
Continuem esperant la liberalització dels visats. A diferència de ciutadans dels altres cinc països adherits als Balcans, els kosovars són els únics a qui no se'ls permet viatjar lliurement durant tres mesos a la UE. Això fa que els ciutadans de Kosovo se sentin habitants de segona classe, amb la sensació de viure en un espai tancat. Comparteixo la seva frustració pel fet que el darrer informe de desembre de 2016 no ha conduït la Comissió a donar llum verda a la creació de la llei que ha d'anar al Consell i al Parlament per la seva aprovació final.
Quines esperances tenen a Kosovo?
Hi ha llum a l'horitzó. Queda pendent que es compleixin alguns punts clau, però crec fermament que amb un esforç comú el govern de Kosovo serà capaç de posar en pràctica durant les properes setmanes els pocs punts de referència que queden, i caldrà esperar aleshores que la Comissió doni llum verda. El Parlament Europeu seguirà donant suport ferm a Kosovo en tan bon punt es prepari la llei de liberalització de visats. Però Kosovo també ha de guanyar el suport del Consell de Ministres i dels seus 28 ministres de l'Interior. A causa de la situació dels refugiats a la UE, que continuen arribant a través de la ruta dels Balcans, ara això serà una tasca dura. Però continuo sent optimista, i crec que els kosovars podran viatjar lliurement durant el transcurs d'aquest any.
Hi ha violència a l'Assemblea de Kosovo i apliquen dures mesures contra els diputats de l'oposició. Reitero la meva ferma condemna als atacs violents amb l'ús de gasos lacrimògens i gas de pebre, o el llançament d'ous a l'Assemblea. Segueixo insistint a l'oposició perquè torni al Parlament i assumeixi la seva tasca com a parlamentaris, per la qual han estat escollits. Per desgràcia han decidit no fer cas a les meves apel·lacions ni a la de molts d'altres. En tot cas, les detencions i la manera com s'han produït i també la manca de transparència en els procediments dins l'Assamblea, que reforça la immunitat dels diputats (encara que es faci d'acord amb les disposicions legals), han posat en perill la legitimitat global de les institucions de la República de Kosovo. Aquestes dures mesures contra els diputats de l'oposició en les darreres setmanes estan alimentant encara més la ira en lloc de reforçar un diàleg, molt necessari, entre el govern i l'oposició. Jo insto els dos representants de l'oposició i el govern perquè tornin a tenir una actitud pacífica per a resoldre els problemes i fer política, i perquè tornin a la feina constructiva en la mesa de negociació. Els avenços interns a Kosovo, i els que fa cap a la UE estan sent perjudicats per aquestes protestes violentes. Les protestes i els sentiments negatius cap a la UE fan que sigui molt més difícil per a mi i d'altres partidaris de Kosovo treballar en una imatge positiva [del país], molt necessària per a aconseguir, finalment, la liberalització de visats.
Com està el procés de normalització de les relacions amb Sèrbia?
L'estatus de Kosovo és utilitzat abusivament per molts a Sèrbia per tal de distreure l'atenció dels problemes concrets que està tenint el país, com ara la pobresa i l'ocupació, el desenvolupament social i ecològicament sostenible, la lluita contra la corrupció i el crim organitzat, la llibertat de premsa, ètnica, les minories sexuals, etcètera. Com comentava abans, el rebuig de la UNESCO l'any passat n'és un exemple. Precisament per tal de protegir millor el patrimoni cultural serbi a Kosovo, l'adhesió a la UNESCO hauria estat de molta ajuda. Espanya també va votar en contra de l'adhesió de Kosovo. La majoria de serbis sap que Kosovo no tornarà a ser mai part de Sèrbia, i que abans de l'adhesió de Sèrbia a la UE caldrà reconèixer Kosovo, perquè la UE no acceptarà mai més (després de Xipre) un país que no tingui les fronteres clarament definides. La reconciliació i l'ampliació de la UE es manté en l'interès tant de la Unió com dels països candidats. Sostinc que les disputes bilaterals no han de ser mal utilitzades com a palanca per a bloquejar el progrés d'un país en el seu camí cap a la UE. El meu objectiu, i el de la UE, és que tots els països dels Balcans occidentals s'uneixin. I sé que la normalització de les relacions entre Belgrad i Pristina no poden aconseguir-se n un sol dia, i retrocessos com els d'ara són sempre previsibles. Però cal seguir amb ambició. També sembla que el primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, vol seguir seriosament en el seu camí, fins i tot si alguns del seu propi partit volen evitar que continuï endavant amb el diàleg entre Sèrbia i Kosovo. Entre d'altres coses, aquest és el motiu pel qual ha fet una crida a noves eleccions que permetin confirmar aquest camí.
Vuit anys després de la independència, els ciutadans de Kosovo viuen en l'Estat que van somiar?
És comprensible que hi hagi decepció i frustració entre els ciutadans kosovars. Vuit anys després de la independència Kosovo encara no és una República independent de ple dret. És l'únic país dels Balcans occidentals els ciutadans del qual encara no poden viatjar sense visat de la UE, mentre que la resta tots en tenen el dret des de finals de 2011. I l'economia de Kosovo encara està passant per temps difícils, la inversió és baixa, amb una alta taxa d'atur, sobretot de joves i dones. Per als ciutadans de Kosovo la realitat és el dia a dia. Com a ponent a Kosovo del Parlament Europeu la perspectiva dels ciutadans és molt important per a mi. Els kosovars han demostrat en el passat que el coratge no és aliè a ells, vivint, ensenyant, treballant sota terra durant la dècada dels 90 els ha fet individus audaços i forts. La lluita en la guerra de la independència requereix que les persones siguin audaces i decidides. Per tant, insto a les autoritats governamentals, als partits de l'oposició, tots els parlamentaris i partits polítics, organitzacions de la societat civil, que utilitzin els mitjans per a superar la crisi actual d'una manera pacífica i constructiva pel bé de Kosovo i els seus ciutadans, i que s'abstinguin de qualsevol acte violent, com gasos lacrimògens, en el conjunt de l'oposició.
El fet que països com Sèrbia, Espanya i Rússia no reconeguin la independència de Kosovo fa que sigui molt difícil que el país es converteixi en membre de la UE
Juntament amb la majoria del Parlament Europeu, jo sóc una ferma defensora de la independència de Kosovo, d'exigir als 5 països que no formen part de la UE que també reconeguin la condició d'Estat a Kosovo, i de cooperar amb el govern, les institucions i la ciutadania a tots els nivells, sense discriminació. Kosovo encara no pot participar a esdeveniments internacionals esportius o culturals, com el Festival d'Eurovisió. I en la lluita contra la corrupció i el crim organitzat seria una avantatge immensa que Kosovo formés part d'Europol i Interpol! Països com l'Estat espanyol que no han reconegut Kosovo també són en part responsables de la falta de progrés al país. El meu últim informe sobre Kosovo torna a instar als cinc països restants de la UE que acceptin finalment l'existència de l'Estat kosovar i que reconegui el país sense esperar més. Hi ha hagut algunes senyals de països com Eslovàquia i Grècia, que fins i tot tenen ambaixadors a les oficines de Pristina, i els seus ministres i parlamentaris estrangers es reuneixen amb els seus homòlegs de Kosovo. Jo entenc i comparteixo la decepció i frustració a causa d'aquest estancament que està perjudicant el desenvolupament del país.
Quines diferències veu entre els processos de Kosovo i Catalunya?
Aquests dos processos no són en absolut comparables. Que cinc estats membres de la UE no reconeguin Kosovo no està connectat, per exemple, amb el suport a les minories sèrbies que hi viuen o, com es diu sovint, amb la violació del dret internacional amb el bombardeig de l'OTAN a Belgrad amb l'objectiu de posar fi a la guerra l'any 2000. No, es basa en la por que les pròpies minories ètniques, ja siguin catalanes o basques a Espanya, o ja es tracti d'hongaresos a Eslovàquia i Romania, puguin desitjar declarar la seva independència. Però aquesta comparació és totalment enganyosa i no té cap base: la declaració d'independència de Kosovo -reconeguda per 112 Estats membres de l'ONU- es va produir després d'una guerra brutal de neteja ètnica i deportació d'albanokosovars. Comparar la independència de Kosovo amb les demandes d'independència dels catalans i bascos respecte a l'Estat espanyol i altres [països] que no reconeixen aquestes realitats, desacredita als seus propis governs democràtics: cap d'ells no ha provocat mai entre les seves minories ètniques ni les massacres, ni les neteges ètniques, ni els assassinats o les deportacions que el règim de Milosevic va fer als albanokosovars.
Frustració i esperança
Kosovo va celebrar el 17 de febrer el vuitè aniversari de la seva
Declaració d'Independència (2008). Tot i això, el país no ha vist
reconeguda la seva plena sobirania, i la complicada relació amb Sèrbia
encara ho complica tot més. "Estem totalment decepcionats, Kosovo no és el que vam somiar que seria", explica Petrit Ramadani, un informàtic de 32 anys a l'agència AFP.
Protestes, manifestacions i acusacions de corrupció empitjoren encara més el conflicte, principalment perquè el govern kosovar ha arribat a un acord amb Sèrbia, amb el vist i plau de la UE, per donar més poder a la minoria sèrbia que viu a Kosovo. La majoria musulmana s'hi oposa totalment.
A més, Espanya i Rússia s'afegeixen a Sèrbia en no reconèixer la independència de Kosovo, fet que impossibilita l'entrada del país a la Unió Europea. Tot i això, l'actual ministre d'Exteriors, Hashim Thaci, dues vegades primer ministre, i qui va declarar la independència ara fa vuit anys, assegura que encara manté "tota l'esperança".
En declaracions a AFP, Thaci ha assegurat que el país està canviant i que, "tot i no ser perfectes, sé que hem de fer més coses encara, però ja estem avançant". "La violència és injustificable, estem a Europa, no a un país de l'Orient Mitjà", ha afegit Thaci, que va liderar l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo.
Bernat Vilaró
Protestes, manifestacions i acusacions de corrupció empitjoren encara més el conflicte, principalment perquè el govern kosovar ha arribat a un acord amb Sèrbia, amb el vist i plau de la UE, per donar més poder a la minoria sèrbia que viu a Kosovo. La majoria musulmana s'hi oposa totalment.
A més, Espanya i Rússia s'afegeixen a Sèrbia en no reconèixer la independència de Kosovo, fet que impossibilita l'entrada del país a la Unió Europea. Tot i això, l'actual ministre d'Exteriors, Hashim Thaci, dues vegades primer ministre, i qui va declarar la independència ara fa vuit anys, assegura que encara manté "tota l'esperança".
En declaracions a AFP, Thaci ha assegurat que el país està canviant i que, "tot i no ser perfectes, sé que hem de fer més coses encara, però ja estem avançant". "La violència és injustificable, estem a Europa, no a un país de l'Orient Mitjà", ha afegit Thaci, que va liderar l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo.
Bernat Vilaró
