En néixer el noi ella té vint-i-un anys i ell vint-i-set; són una parella molt emprenedora. Però el pare acaba emmalaltint del pit i cal allunar-se dels aires marins i atramuntanats de la badia. Així doncs, la família marxa a Barcelona per estar prop dels metges, i s’estableix a la Barceloneta. Allà posen en marxa una venda salada. Però el pit del pare no millora, retornen a Roses i el calafat Pere acaba morint de tuberculosi. Queden Elena i el noi.
Motorista d’una teranyina
El germà d’Elena és patró de la teranyina Costa Brava, que treballa amb peix blau de cerc, i fa la sardina i l’anxova. És un propietari catalanista pròxim a Esquerra Republicana, i a qui en iniciar-se la revolució el Comitè li incauta la teranyina. Pere Falgàs Guitart acabarà sent president de la Cofradia.
Lloga a la seva barca el noi Pere; a més de feinejar a la pesca, aviat el fa motorista i responsable del motor. Així la vídua segueix de peixetera, i el noi apren un bon ofici, a més de dur a casa el pelut i alguns centimets.
La colla d’amics s’apleguen entorn d’un Casal d’Estat Català que es crea al poble davant la mar, i estan al corrent dels moviments polítics del moment. I quan les coses de la sublevació dels militars feixistes i la guerra conseqüent es posen difícils, en Pere i una collada de companys són mobilitzats en la quinta del 40.
Peripècies de la mobilització
Tota la colla de quintos és embarcada en tren a Girona (2). Allà ha anat a despedir-lo sa mare: estaven molt contents com si anéssin a festa major (3). De Girona a Barcelona: en cada estación bajábamos a conquistar las chicas de allí (4). A Barcelona comencen a veure què és la guerra ja que hubieron dos alarmas bombardeando la Barceloneta. Un cop a Tarragona els envien a Constantí (d’on envia una postal) i a la Pobla de Mafumet (oimos el bum-bum de los cañones que se oyen bastante fuertes) (5). A tota la colla de la Costa Brava els adscriuen a marina.
A primers de juny hay rumores que vamos con la columna Lister (6); ya tenemos los camiones apreparados (7). I ja el 10 de juny els trobem a Almatret a unos 8 kms del frente i el 25 ya no pertenecemos a la marina sino a Infanteria de Tierra; y creo que nos van a quitar de este pueblo para mandarnos a los Pirineos Catalanes. Des d’aquest moment totes les cartes s’encapçalen amb la fòrmula En campaña (8).
Mentre no comença l’ofensiva de l’Ebre, que ells desconeixen, tots creuen que no tardaremos mucho en vernos; creo que la guerra va a durar poco; no se ve ningun movimiento y ya vendran tiempos mejores; no se oye ni un disparo, ya estaria contento de pasar así toda la guerra; dicen que pronto se terminará esta guerra y volveremos todos a encontrarnos.
Preocupat de les coses de casa encarrega a sa mare que Juan te entregue la bicicleta pues cuando vuelva la quiero tener limpia.
El té negitós els problemes de la barca i del peix. Diràs al tio que me tenga preparado el motor, que tengo ganas de volverlo a poner en marcha. Lamento mucho lo de la bajada que ha hecho el pescado. Tio, que cojais mucho pescado. Me dice que no pueden ir a pescar a causa de no tener gasoil y de no ir muy bien el motor. Ya vendran aquellos dias que volveremos a pescar. Veo que el motor de la barca del dia que me fui no ha ido jamas bien, eso del aceite es lo que hay que tener mas cuidado.
Les seves cartes semblen una bústia de contactes: a cada carta explica com estan els companys per a què ho diguin als familiars corresponents. Estamos juntos: Narciso, Fonolleras, Rigau, Cantina, Buxons, Payá (31.05.38). Narciso y Regalat nos cocieron un poco de sardina (01.06.38). Narciso, Rigau y yo hicimos guardia (08.06.38). El hijo de Palo nos hace cada dia tiberi (09.06.38). Diras a Regalat que su hijo està bien (10.06.38). A Martin lo diras que no van a llamar a su quinta (19.06.38). En la trinxera Marcó y yo estamos juntos, Palou y Cantina un poco mas lejos, Regalat en ametralladoras y los otros en otros batallones (30.06.38). Rigau está enchufado en transmisions, y Narciso ya en el frente (24.07.38). Aquesta munió d’avisos i notícies té un moment difícil en començar l’ofensiva de l’Ebre: para casa Marcó, ayer nos tiró la artilleria enemiga la cual dio la mala desgracia de dar muerte a mi amigo Pepe, el hijo de Carme; no me veo en corage de comunicarselo a su casa (30.07.38).
La preocupació per sa mare Elena és constant. Me enteré del bombardeo de Rosas el cual deseo que no haya sido nada. I li proposa si la cosa se pone mal (quiero decir sobre los bombardeos) os vais a pasar unos dias en Gerona. Insisteix a Rosita escribis a mi madre que venga a pasar unos cuantos dias a Gerona. També està sempre preocupat per la seva cosina Anita, el seu home Paco i la seva filla. I a cada carta dona records a parents i coneguts.
La duresa del front d’uns biberons
Al juliol comença l’ofensiva republicana sobre l’Ebre i els quintos de Roses es troben en primera línia; la vida militar ha canviat. La 226 passa per Faió i puja pels Auts fins quedar aturada, on rep el fort l’atac feixiste del 6 d’agost, que l’obliga a replegar-se.
Pere ha anat rebent regularment paquets de casa, amb llangonissa, ametlles, sucre i magnèsia. Ara cal reduir les ametlles porque en el pais que estoy es de lo que sobra; i tampoc la magnesia pues ya tenemos agua; nos hartamos de uvas que hay muchas y maduras. Ara ha rebut roba: me he puesto la ropa de invierno porque por la noche hace fresca; los guantes me van perfectamente. Reclama una botellita de aquel liquido vermell que el Dr Salazar me ponia en las heridas, porque estos practicantes no tienen nada para curar, y tengo varios rasguños aún de la retirada (9). I una persona que escriu tant, ha acabat el paper i la pluma (que rep) ; i avisa al Casal que li enviïn paper, i a partir d’ara les cartes duen l’emblema d’Estat Català. També reclama un parell pantalons que té per casa a causa de no haberme dado ni un pantalon el ejercito ni una camisa (10); a mi aun no me han dado mas que unas alpargatas y aún no muy buenas (11).
Un cop rellevats de la primera línea, en ser reduïda la bossa de Mequinença (ayer nos dijeron que relevaban a toda la 42 División) es troben en un frente que casi no se oye ni un tiro (12). La situació li ha millorat (me han hecho enlace del capitan de la compañia) però la situació general entristeix: en esta Brigada quedan pocos y aún son viejos y jóvenes. Més endavant ya no soy enlace ya que en la compañia no queda casi gente, ahora soy escribiente del comisario de la compañia.
Un cop ya no estamos en linea y ya estoy con descanso torna als seus neguits familiars.
Pel seu tiet i la barca: me decís no va a pescar por falta de gente, me estraña mucho porque los compañeros que me escriben me dicen que cogen bastante pescado y que hacen mucho dinero (13); creo que no va porque no tiene motorista. Per Anita: no me mandais nunca recuerdos de la Anita. Torna a activar la bústia de contactes: hoy he visto a Manso, Marián, Margalef, Buxons està herido, Carrillo también; Verdaguer, Palau, Cantina y yo estamos bien. Pedro Portell ya està otra vez en el frente; Luis tambien està en este lado del rio; Ortensi le hirieron y creo que vendrá a Rosas. En el pueblo que estamos encontré a Lluent, Jofre, Roca, Magester, Buixons y varios màs (14). El hijo de Cantina està en el hospital… son las fiebres. Pere Portell está muerto… me vinieron ganas de llorar… uno de mis mejores amigos.
Es comença a preocupar per la verema de casa, la partida de Cañellas: aqui hay mucha uva y se pierde toda, suerte que nosotros nos comemos mucha. A primers de novembre escriu: veo que habeis recogido las uvas… ya no teneis miedo… aun las habeis salvado; por aquí todas se pierden ya que los hombres no quieren recogerlas porque dicen que después se les van a quedar el vino.
Les moltes baixes de l’acció dels Auts i la retirada amb pas del riu, obliga a reestructurar els cossos: por falta de gente han disuelto el 4º Batallon y nos han puesto entre el primero y el tercero: 42 Division – 266 Brigada Mixta – 901 Batallon – Compañia Ametralladoras (15). Amb la reestructuració i la calma, cobren dues mesades endarrerides: os mando 700 pts, yo me quedo con 500 que tengo de sobras.
La Brigada torna al front a finals d’octubre: me encuentro otra vez al frente pero en segunda linea cerca de La Fatarella, un pueblo que está todo destruido. Explica que tengo que ir a hacer refugios para salvarnos de la aviacion. Pel fred que fa ara demana a casa uns pantalons de pana i un passamuntanyes (no nos dan ni ropa ni nada); també un jec de cuiro. Els companys del Casal li expliquen que els han quintat (me dicen que pronto van a ingresar a la Brigada).
La Brigada es retira el 13 de novembre: anoche nos dijeron venga prepararse… vimos que nos llevaban al rio para llevarnos a esta parte… en ningun pueblo. La darrera comunicació és del 17 de novembre, el mateix dia que les darreres tropes republicanes travessen els ponts de Flix: estoy de descanso en un pueblo llamado Cabases (16) …ya hace 4 ó 5 dias que no veo ningun avion ojalá se perdieran todos;… de seguro que nos mandaran a otro sitio.
La 226 Brigada és colocada a primers de desembre a Juncosa (les Garrigues) i en començar l’ofensiva de Nadal passa a cobrir La Granadella baix el comandament del major de milícies José de la Fuente Alvarez. Allà sofreix els bombardejos de l’aviació italiana del 22/23 de desembre i els atacs del 27/29 dels navarresos de Solchaga.
Pere Guitart Falgàs és ferit en aquests atacs i evacuat a l’Hospital Quirúrgic nº 2 del Mas den Lluc. Mor el 28 desembre 1938, i és enterrat a la fossa dels soldats del cementiri de Cornudella de Montsant.
Pere Rosés Falgàs el retroba en les llistes que hem penjat a internet, i el dilluns 26 d’octubre de 2009 ve amb la seva dona a dipositar-li un grapat de terra de Roses. S’endu un grapat de terra de Cornudella de Montsant per posar-la al nínxol de la mare Elena Falgàs, que no va poder retrobar en vida el seu fill Pere desaparegut a l’Ebre.
1 l’extensa informació que utilitzo me l’ha facilitat Pere Rosès Falgàs, fill d’una cosina del jove Pere, Maria. Ell és qui rebuscant per internet, ha trobat son parent dins la llista dels soldats de l’Hospital Quirúrgic del Mas den Lluc enterrats a Cornudella, que fa temps Cornudella.web va penjar a la xarxa.
2 en Pere escriu un munt de cartes que han estat recuperades per Pere Rosès Falgàs; per això es pot seguir la seva vida al front de l’Ebre, etc.
3 dèia sa mare, segons recorda Pere Rosès
4 carta del 31 maig 1938
5 les referències de lloc s’han d’entreveure del que explica (no ponemos el nombre de donde estamos porque no lo quieren); les canonades són de les defenses DCA de Tarragona.
6 a l’ofensiva de l’Ebre, Pere està a la 226 Brigada de la 42 Divisió del major Manuel Alvarez, dins el XV Cos d’Exèrcit comandat pel tinent coronel Manuel Tagüeña.
7 carta del 1 de juny 1938.
8 en ser de la 226 Brigada Mixta, podem seguir les descripcions que fa en Pere del front per les memòries de Joan Escuer, tinent de metralladores de la mateixa 226 (Memorias de un republicano español deportado al campo de Dachau, 2007)
9 carta del 3 setembre 1938.
10 carta del 1er d’octubre 1938.
11 ho diu el 24 d’octubre!
12 se li escapa posar on són (en el frente del Ebro, cerca de Pol…<tatxat per la censura>), carta 19.set.38)
13 carta del 17 octubre 1938.
14 en una carta a la seva cosina Maria, se li escapa que estan a Ascó (24.10.38)
15 ho notifica el 24 d’octubre 1938
16 a partir d’aquí segueixo les notes de JOAN ESCUER o.c.(pgs 74-80: los soldados catalanes de la Quinta del Biberón lucharon con ahínco y valentia en la defensa de La Granadella)
Miquel Martorell Garau, Siurana, febrer 2010
