Victòria del nacionalisme cors
Per tal de donar suport a la reivindicació democràtica del poble cors davant el govern francès, es va crear la Iniziativa per Corsica, plataforma de suport internacional a la voluntat de llibertat del poble cors, en què hi participen destacades personalitats com Michel Rocard, exprimer ministre de França; Jean-Luc Bennahmias, president del Front Democràtic i exdiputat europeu; Francine Demichel, presidenta de la Universitat Paris VIII; Roberto Louvain, president de la Universitat internacional de Torí i expresident de la Vall d'Aosta; de Catalunya hi participen Josep Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya; Jordi Porta, expresident d'Omnium i Jordi Miró, president de la Federació d'Entitats de la Mediterrània -Mare Nostrum. Aquesta plataforma es va presentar públicament a l'Assemblea de Còrsega aquest més de juny.
Després de quaranta anys de lluita i resistència, el nacionalisme cors és la
força més votada i podrà governar l'illa de Còrsega. Com em deia avui el
bon amic Petru-Antó Tomasi, jove dirigent de Corsica Libera i futur
diputat independentista de la coalició guanyadora Pè a Corsica a
l'Assemblea de Còrsega, aquesta tarda “ha estat més que una victòria
electoral, avui obrim una pàgina nova de la història nacional corsa”.
El
nacionalisme contemporani neix a meitat dels anys seixanta i no
s'entendria la seva radicalització sense el fenomen de repatriació, per
part del govern francès, dels “pied- noirs” d'Argèlia després de la seva
independència nacional. Als colons repatriats se'ls dóna les millors
terres, principalment a la plana oriental, i els corsos queden reclosos a
les zones de muntanya menys productives. Aquesta situació de
discriminació fa que surtin grups de reivindicació autonomista, entre
els quals cal
destacar l'ARC (Acció Regionalista Corsa) encapçalada pels germans Max i
Edmond Simeoni. La situació es radicalitza a finals dels anys seixanta i
principis dels setanta amb accions de protesta i col·locació de bombes,
amb
l'aparició de diferents grups nacionalistes. Un grup de 50 persones
dels
autonomistes de l'ARC ocupen amb fusells de caça una finca d'un colon a
Alèria, per denunciar la discriminació dels pagesos corsos; la finca és
rodejada per un fort dispositiu policial i militar que intenta
l'assalt,
amb el resultat de dos gendarmes morts i molts de ferits. Arran
d'aquests fets es produeix
una gran repressió i l'empresonament dels germans Simeoni.
El
4 de maig de 1976 naixia el FLNC (Front d'Alliberament Nacional Cors),
després d'una nit d'atemptats. Aquesta nova organització aplega els
diferents grups de resistència sota una direcció única i amb
la independència com a objectiu des d'una perspectiva progressista.
A
partir d'aquí el nacionalisme cors pren dues vies diferents: de les
restes autonomistes de l'ARC es crea la Unió del Poble Cors (UPC), d'altra banda, els
independentistes al voltant del FLNC tenen el seu braç polític, el Consulta
de Comitès Nacionalistes (CCN). Les diferències entre les dues corrents
del nacionalisme també són de caràcter ideològic, els autonomistes
representen una corrent conservadora i crítica amb la lluita armada, i els independentistes són més progressistes i donen suport a la lluita armada.
Aquest
esquema s'ha mantingut al llarg dels darrers 40 anys. En conjuntures
concretes han pogut trobar punts en comú i en d'altres les posicions han
estat molt llunyanes i han comportat una forta confrontació.
La
lluita armada duta a terme pel FLNC ha estat bàsicament de resistència
armada contra l'especulació del territori i contra les forces d'ocupació
franceses. És una pràctica de lluita armada de baixa intensitat en què
mai han estat les persones l'objectiu de les accions armades, de fet és
gràcies a l'activitat armada del FLNC que l'illa de Còrsega encara es
manté lluny del que anomenen la “balearització”, en referència al que ha passat a les Illes Balears o també al nord de Sardenya.
L'independentisme al voltant del FLNC ha generat tot tipus d'estructures polítiques, socials i sindicals. Així tenim, per exemple, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC), que actualment és el primer sindicat de l'illa; l'Assoziu di I Parenti Corsi, que agrupa els pares a les escoles; el sindicat de pagesos, l'actual president de la Cambra d'agricultura de l'Alta Còrsega, Joseph Colombani, és independentista, així com també ho és el president del Comitè Regional de Pesca, en Gerard Romiti; l'organització de joves Ghjuventu Independentista (GI); també s'han creat estructures de solidaritat amb els presos polítics que provoca la repressió francesa, com el Comité Antirepression i l'associació Solidarita.
L'independentisme al voltant del FLNC ha generat tot tipus d'estructures polítiques, socials i sindicals. Així tenim, per exemple, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC), que actualment és el primer sindicat de l'illa; l'Assoziu di I Parenti Corsi, que agrupa els pares a les escoles; el sindicat de pagesos, l'actual president de la Cambra d'agricultura de l'Alta Còrsega, Joseph Colombani, és independentista, així com també ho és el president del Comitè Regional de Pesca, en Gerard Romiti; l'organització de joves Ghjuventu Independentista (GI); també s'han creat estructures de solidaritat amb els presos polítics que provoca la repressió francesa, com el Comité Antirepression i l'associació Solidarita.
L'esdeveniment polític més important a l'illa són les Jornades internacionals de Corti que organitza Corsica Libera, fòrum en què participen partits independentistes d'arreu del món i en què, des de fa molts anys, hi ha hagut sempre una representació catalana.
A nivell electoral el nacionalisme cors té una força considerable als anys 90 quan l'independentisme era la força hegemònica davant l'autonomisme, després perd força i molt especialment a causa de la guerra fratricida alimentada per les clavegueres de l'Estat francès.
A les darreres eleccions del 2010, el conjunt de forces nacionalistes fan un salt i recuperen l'espai electoral i, a la segona volta, la suma dels tres partits autonomistes, el Partit de la Nació Corsa, Junts per Còrsega i Crida Nacional al voltant de Femu a Corsica, obtenen 11 diputats i el 25,9% dels vots; i Corsica Libera 4 diputats i el 9,9% dels vots. La correlació de forces és a la inversa en favor dels autonomistes.
Resultat de les eleccions del 2010:
Llista Paul Giacobbi (partits d'esquerres): 24 (36'6%)
Llista Camille de Rocca Serra (UMP): 12 (27'6%)
Llista Gilles Simeoni (Femu a Corsica): 11 (25'9%)
Llista Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera): 4 (9'9%)
A nivell electoral el nacionalisme cors té una força considerable als anys 90 quan l'independentisme era la força hegemònica davant l'autonomisme, després perd força i molt especialment a causa de la guerra fratricida alimentada per les clavegueres de l'Estat francès.
A les darreres eleccions del 2010, el conjunt de forces nacionalistes fan un salt i recuperen l'espai electoral i, a la segona volta, la suma dels tres partits autonomistes, el Partit de la Nació Corsa, Junts per Còrsega i Crida Nacional al voltant de Femu a Corsica, obtenen 11 diputats i el 25,9% dels vots; i Corsica Libera 4 diputats i el 9,9% dels vots. La correlació de forces és a la inversa en favor dels autonomistes.
Resultat de les eleccions del 2010:
Llista Paul Giacobbi (partits d'esquerres): 24 (36'6%)
Llista Camille de Rocca Serra (UMP): 12 (27'6%)
Llista Gilles Simeoni (Femu a Corsica): 11 (25'9%)
Llista Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera): 4 (9'9%)
Els
diputats de Corsica Libera, durant aquest mandat, fan un treball i una
gran tasca a nivell de propostes polítiques per tal de desencallar el
bloqueig polític que viu l'illa i la negativa de l'Estat francès a fer
cap pas en el reconeixement del poble cors. La llengua, la
fiscalitat, la defensa del territori, la ciutadania corsa, l'amnistia dels
presoners polítics corsos, són propostes que els independentistes porten
a l'Assemblea corsa.
El 2012 l'Assemblea corsa vota per unanimitat per la transferència de la fiscalitat.
L'abril
del 2013 l'Assemblea Corsa es pronuncia de 36 sobre 51, amb 11
abstencions i 4 que no hi van ser presents, per la cooficialitat de la
llengua corsa.
Al setembre del
2013, a l'Assemblea corsa, voten 46 de 51 i 4 en contra per una evolució de
l'estatut i una revisió de la constitució francesa.
L'abril
del 2014, amb 29 sobre 5, els diputats es pronuncien a favor d'un estatut de
residència per la defensa de la terra i per frenar l'especulació
immobiliària.
El
1er de novembre del 2014 l'Assemblea corsa adopta el Pla de
Desenvolupament Durable per a Còrsega (PDDUC), en què al preàmbul diu que el
destinatari és el poble cors.
També, per avançar en la pau i la resolució política, l'Assemblea corsa vota per
unanimitat el reagrupament dels presoners polítics el més a prop possible
dels seus familiars.
Per
la seva part i després d'un llarg procés de reflexió, el 25 de juny del
2014, el FLNC anuncia “l'inici d'un procés de desmilitarització i
sortida progressiva de la lluita armada” i, en un llarg comunicat,
manifesta que és l'hora de la política en tant que l'Assemblea corsa ha
assumit la
majoria de les reivindicacions del poble cors.
Després
de 40 anys de tensions polítiques, la societat corsa i els els vots de
la majoria dels electes corsos de diferents partits reforcen la decisió
històrica del FLNC i creen les condicions d'una solució pacífica de la
qüestió nacional corsa.
També
una majoria d'ajuntaments corsos han donat suport a les resolucions de
l'Assemblea de Còrsega i demostren que és el camí adequat que permetrà
l'accés a una etapa definitiva de convivència democràtica.
Per tal de donar suport a la reivindicació democràtica del poble cors davant el govern francès, es va crear la Iniziativa per Corsica, plataforma de suport internacional a la voluntat de llibertat del poble cors, en què hi participen destacades personalitats com Michel Rocard, exprimer ministre de França; Jean-Luc Bennahmias, president del Front Democràtic i exdiputat europeu; Francine Demichel, presidenta de la Universitat Paris VIII; Roberto Louvain, president de la Universitat internacional de Torí i expresident de la Vall d'Aosta; de Catalunya hi participen Josep Lluís Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya; Jordi Porta, expresident d'Omnium i Jordi Miró, president de la Federació d'Entitats de la Mediterrània -Mare Nostrum. Aquesta plataforma es va presentar públicament a l'Assemblea de Còrsega aquest més de juny.
És
en aquest context polític que s'han fet les eleccions a l'Assemblea de
Còrsega i això explica l'augment de vots dels nacionalistes. La suma dels independentistes de Corsica Libera amb els partits
autonomistes de Femu a Corsica, amb la llista unitària de Pè a Corsica, els
ha donat la majoria per governar. Per altra banda, hi ha hagut una desfeta de la
dreta clanista, immersa en batalles internes, la discreta entrada del FN
i l'esquerra de Paul Giacobbi, que es manté. Aquesta aritmètica electoral permetrà governar a la llista nacionalista:
Pè a Corsica 24 (35,34 % )
Paul Giacobbi 12 (28,49%) radical d'esquerres amb el suport del PSF i PCF
José Rossi 11 (27,07%) tota la dreta clanista
FN 4 (9,09%)
És
la primera vegada a la història de Còrsega que els nacionalistes podran
formar govern, en el qual la presidència de l'Assemblea de Còrsega serà per a
l'independentista Jean Guy Talamoni i el president del Consell Executiu serà l'autonomista Gilles Simeoni.