EN HOMENATGE ALS GERMANS BADIA.
El passat diumenge vam fer un acte d'homenatge a Josep i Miquel Badia en el lloc on van
ser assassinats fa 88 anys, no cal dir que la nostra història sempre ens l'expliquen els altres
i sobretot cuinada pels adversaris polítics, sempre amatents per a qualificar als
independentistes de propers al feixisme en el seu discurs oficial.
Sempre va bé repassar dades dels personatges dels quals estem parlant per a fer-nos una
idea més aproximada, fora del discurs oficial.
Josep i Miquel Badia es van afiliar al partit Estat Català el mateix any de la seva fundació,
el 1922. Josep tenia 19 anys i Miquel 16 anys i van militar sempre a Estat Català fins que
van ser assassinats. És a dir 14 anys de militància independentista sense interrupció.
Miquel també va ser cofundador de Bandera Negra i va participar al Complot de Garraf
contra la monarquia espanyola i els caps militars espanyols.
Cap dels dos germans va ser un intel.lectual, sinó que eren persones d'acció, podem veure
escrita l'anècdota de la manifestació del 17 de febrer de 1936 per a celebrar el triomf del
Front d'Esquerres, els guàrdies d'assalt tenien l'ordre de retirar la bandera estelada que
presidia la manifestació, una vegada enfront dels guàrdies Josep va agafar l'estelada i va
avançar sol de cara la policia, de sobte moltes persones el van seguir, els guàrdies no es
van atrevir a disparar i així van continuar encapçalats per l'estelada fins la plaça de la
Generalitat, aquestes i moltes altres anècdotes ens donen una idea del caràcter dels dos
germans (1).
Però tenien altres aspectes positius ja que eren bons organitzadors, sense ells no s'hauria
pogut fer tant ràpida la reeestructuració de les JEREC, que era una part important de
l'estructura bàsica d'Estat Català, conjunta amb ERC.
Van defensar sempre les Institucions pròpies, enfrontant-se a tothom quan Miquel va ser
Cap del servei d'Ordre Públic el 1934, al mateix temps que eren permeables a qualsevol
mobilització contra els Governs espanyols, com els Fets del 6 d'octubre.
Entre tot això cal destacar que estaven dins de Socors Roig, aspecte que sempre s'ha volgut
passar desapercebut per part d'un tipus de premsa i d'historiadors. Recordem que el Socors
Roig Internacional (SRI) tenia una secció a Catalunya amb el nom de Socors Roig de
Catalunya i era una organització d'ajut antifeixista que tenia membres de diferents
organitzacions i partits antifeixistes i entre ells Estat Català i els Germans Badia, fins al
punt que tenien molts afiliats en alguns districtes barcelonins com el Districte VI, a més a
més Estat Català tenia un membre al Comitè Nacional de Socors Roig de Catalunya, en la
persona de Miquel Sales a la Secretaria d'Adminitració del Comitè.
En aquesta organització antifeixista també hi eren els dirigents d'Estat Català Joan
Cornudella, Anna Murià, Jaume Creus i Ventura, Joan Layret, Josep Munté, Josep
Tramunt, Lluis Serres, Martí Torrent, Pere Llussà, Vicenç Borrell...i també la germana
Anna Badia, entre d'altres (2) .
No cal dir que algunes d'aquestes persones van ser referents en la posterior formació del
Front Nacional de Catalunya (FNC), en la resistència antifranquista i alguns d'ells (com en
Pere Llussà) van morir a mans de la Gestapo. Però com sempre va guanyar la versió oficial
que EC i els germans Badia eren propers al feixisme.
No cal molt per a desmuntar les mentides, quan el 28 d'abril de 1936 uns pistolers van
matar els germans Badia, l'organització antifeixista Socors Roig de Catalunya va fer un
comunicat contra l'assassinat dels dos germans.
L'autoria mai es va destapar, dos periodistes que volien investigar i destapar el cas van ser
amenaçats de mort: Avel.lí Artís Gener Tísner va haver de fugir un temps i Josep Maria
Planes va ser assassinat amb set trets a la Rabassada el 25 d'agost de 1936.
L'autoria de l'assassinat no era possible saber-la, potser amb el pas dels anys ho sabrem.
Les sospites anaven des de Renovación Española i Falange Española, passant per la FAI,
les disputes personals amb el President Companys, les màfies del joc, etc.
Amb opinions qualificades com la de Peer Gynt a la revista el Be Negre (3) o la del
conegut independentista Emili Granier-Barrera que apuntaven al feixisme.
Podem trobar moltes opinions de l'època en què diuen que no estan d'acord amb els
mètodes empleats però que els Badia van tenir la valentia de plantar cara al mon del crim i
les màfies organitzades (4).
Tenien molts enemics, però tot just per aquesta raó es va criticar tant la denegació del
permís d'armes que tenien i que els deixava indefensos davant qualsevol agressió tenint en
compte la quantitat d'armes que circulava per Barcelona el 1936.
Els germans Badia no podien ser gaire propers al feixisme, si la figura internacional més
representativa al seu enterrament va ser el parlamentari laborista britànic Oliver Baldwin i
els polítics catalans que encapçalaven eren el Vicepresident del Parlament de Catalunya
Jaume Serra i Húnter, el batlle de Barcelona Carles Pí i Sunyer i tres Consellers del Govern
de la Generalitat de Catalunya.
En 14 anys de militància independentista l'únic objectiu reconegut era catalanitzar el país
per a tenir el terreny preparat per a la independència.
(1) PLANCHART, Josep. Miquel i Josep Badia i Capell, Barcelona, Fundació President
Macià 1992. pag. 10
(2) Arxiu Nacional de Catalunya. Socors Roig Internacional. Grup Germans Badia.
(3) Peer Gynt era un seudònim, el periodista era Eugeni Xammar i ho va publicar al Be
Negre el 13 de maig de 1936
(4) segons es recull en el llibre Miquel Badia, vida i mort d'un líder separatista,
RUBIRALTA, Fermí. Ed. Duxelm. Barcelona 2011. Pàgina 167.
